|
|
PlLa plus-vàlua és el producte social que supera al valor requerit per a que els productors visquin. La mesura del valor és el temps de treball, de forma que la plus-vàlua és el producte acumulat del temps de treball que no es paga als productors. A la societat burgesa, la plus-vàlua és adquirida pel capitalista en forma de benefici: el capitalista posseeix els mitjans de producció com a propietat privada, de forma que els treballadors no tenen més remei que vendre la llur força de treball als capitalista per viure. El capitalista llavors posseeix no només els mitjans de producció i la força de treball dels obrers que ha comprat per emprar-la en la producció, sinó també el producte. Després de pagar els salaris, el capitalista es converteix en el propietari de la plus-vàlua, per damunt i més enllà del valor de la força de treball dels obrers. A totes les societat on hi ha una divisió del treball, hi ha una plus-vàlua social; en el que es diferencia la societat burgesa és que aquesta plus-vàlua pren la forma de capital, i en què la plus-vàlua és de fet l'essència de la producció capitalista.— Només el treball productiu, és a dir, el treball que crea plus-vàlua rep suport. Tot el “treball improductiu” és eliminat. Els capitalistes poden incrementar la quantitat de la plus-vàlua extreta de la classe treballadora de dues formes: (1) amb l'increment de la plus-vàlua absoluta — extenent la jornada laboral tant com sigui possible, i (2) amb l'increment de la plus-vàlua relativa — retallant els salaris. Els intents dels capitalistes individuals d'incrementar els seus beneficis amb la introducció de maquinària o l'accelerament de la producció a través de la tècnica fracassen tant bon punt els competidors copien la nova tècnica i restableixen la seva quota de mercat. L'efecte final d'aquestes millores en la producció poden incrementar la productivitat del treball, però a no ser que la taxa de plus-vàlua s'incrementi proporcionalment, el marge de beneficis acabarà davallant. En haver-se acumular com a capital, la plus-vàlua ha de ser llavors distribuïda als terratinents, banquers i altres paràsits, i gastada a través dels impostos per cobrir les diverses despeses que origina el manteniment de la maquinària social. |
|