Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic
|
|
SaEl preu de la força de treball. Agafem qualsevol treballador, per exemple, un teixidor. El capitalista li aporta el telar i fil. El teixidor s'hi aporta el mateix per treballar, i el fil es transforma en roba. El capitalista s'apropia de la roba i la ven per 20 xílings, per exemple. Rebrà ara el teixidor com a salari una proporció de la roba, dels 20 xílings, del producte del treball? De cap manera. Ben abans que es vengui la roba, postser abans que estigui teixida del tot, el teixidor ja ha rebut el seu salari. El capitalista, per tant, no li paga el salari dels diners que obté de la roba, sinó de diners que ja tenia en mà... El salari, així, no és la part del treballador sobre les mercaderies que ha produït ell mateix. Els salaris són aquella part de les mercaderies ha existents amb les quals el capitalista compra una determinada quantitat de força de treball productiva... Ara bé, les pròpies lleis generals que regulen el preu de les mercaderies en general, regulen naturalment els salaris o preu de la força de treball. Els salaris ara pugen, ara baixen, d'acord amb la relació d'oferta i demana, d'acord amb la competència entre els compradors de força de treball, els capitalistes, i els venedors de força de treball, els obrers. Les fluctuacions dels salaris es corresponen al preu de les mercaderies en general. Però dins dels límits d'aquestes fluctuacions el preu de la força de treball serà determinat pel cost de la producció, pel temps de treball necessari per la producció d'aquesta mercaderia: la força de treball. Quin, doncs, és el cost de la producció de força de treball? És el cost requerit pel mateniment del treballador com a treballador, i de la seva educació i preparació com a treballador. Karl Marx, Treball assalariat i Capital . |
|