Gr
Antonio Gramsci (Ales, Oristano, Sardinia 22.1.1891 – Roma, 27.4.1937)
La seua infantesa restà marcada per l'empresonament el pare el març del 1897 per tràfic d'influències, que provocà greus dificultats econòmiques a la família, i per una caiguda que tindria com a conseqüència una malformació irreversible de la columna vertebral. Aquesta limitació física el dugué a la tasca intel·lectual. A Càller s'inicia com a corresponsal d'“Unione Sarda”. Més tard anà a Torí, per estudiar a la Universitat, on conegué Palmiro Togliatti, també sard, i guanyador com ell, d'una borsa d'estudi per estudiants pobres. D'aquesta època de privacions, data la seua amistat amb Tasca i Terracini. El 1915 abandona la Universitat. En aquells temps pren part en les agitacions contra la guerra imperialista, i entra en contacte amb la premsa socialista. Influït per l'antipositivisme i l'antideterminisme de Bendetto Croce, ataca el positivisme del reformisme i del maximalisme socialista de la II Internacional, alhora que exalta el voluntarisme dels bolxevics (La rivoluzione contro il capitale, 1918). Insisteix en la importància de les relacions entre la superstructura i l'estructura econòmica, i en el paper de l'intel·lectual en la societat. El 1919 fundà amb Tasca i Terracini el setmanari “Ordine Nuovo”, que el gener del 1921 esdevé diari. El 1920, el grup d'“Ordine Nuovo” prengué part activa en l'orientació del moviment d'ocupació de fàbriques per part del proletariat torinès. L'ensulsiada del moviment li féu comprendre la necessitat del partit polític, si bé aleshores s'havia mantingut al marge del partit socialista italià. En el Congrés de Livorno (1921) es constitueix el Partito Comunista d'Italia. El 1922 conegué a Moscou Julka Schucht, que esdevindria la seua companya, i amb la qual tindria dos fills. En el PCI, Gramsci s'imposa a Bordiga, i segueix les directrius de la Internacional Comunista. El febrer del 1924 aparegué el primer número de “L'Unità”. El maig, Gramsci és elegit diputat pel Vènet, la qual cosa li donà immunitat parlamentària davant el govern feixista de Mussolini. Amb tot, el 1926 és detingut i empresonat. Des de la presó se centra en l'estudi històric i filosòfic, en la importància del paper de l'interl·lectual. Des de Roma la seua cunyada Tatiana Schucht organitzà un Comitè internacional per l'alliberament de Gramsci. El govern feixista, davant la pressió, el traslladà a la presó-hospital de Formia i, quan s'agreujà el seu estat de salut a la clínia Quissiana, on morí.
Vegeu: Arxiu d'obres d'Antonio Gramsci.
Ted Grant (Gemiston, Sud-àfrica, 9.7.1913 – 20.7.2006)
Polític anglès. El seu pare, Isaac Blank, era un ciutadà rus exiliat, i la seua mare era de nacionalitat francesa. Després del divorci dels seus pares, Ted quedà a viure amb la mare, que hagué de llogar una cambra de la casa per complementar els seus ingressos. Fou un d’aquests llogaters, Ralph Lee, qui posà Ted en contacte amb The Militant, l’òrgan de la trotskista Communist League of America. El 1934 participà juntament amb Lee en la fundació de la Bolshevik-Leninist League of South Africa, que convergiria poc més tard en el Workers Party of South Africa. El nucli del nou partit, però, es traslladaria a finals del 1934 a Londres. Fou llavors que prengué el nom de Ted Grant. A Londres s’uní al Marxist Group, corrent de l’Independent Labour Party (ILP), que prendria part en una lluita activa contra el feixisme britànic. La proposta de Trockij que el Marxist Group abandonàs l’ILP per entrar en el Labour Party motivà l’escissió del grup: Grant se sumà a la minoria que, després de constituir, el Bolshevik-Leninist Group, va iniciar una tàctica d’entrisme envers el Labour Party a través de l’òrgan The Militant. El 1937, Lee i Grant protagonitzaren una nova escissió dins d’aquest Militant Group, amb la fundació de la Revolutionary Socialist League, que promouria com a organització mundial la Workers’ International League. El 1941 esdevingué l’editor de la publicació d’aquesta organització, que més tard donaria lloc al Revolutionary Communist Party (RCP). Després del trencament del RCP, Grant s’uní a la fracció d’esquerres, encapçalada per Gerry Healy, però aviat en seria expulsat. Llavors refundaria la Revolutionary Socialist League (RSL), que actuaria com a corrent dins el Labour Party. El 1957 la RSL era reconeguda com a secció britànica pel Secretariat de la Quarta Internacional. L’activitat de la RSL es veuria reforçada amb la fundació del seu òrgan, Militant (1962), i arribà a adquirir un pes tan important en el Labour Party en els primers anys de thatcherisme, que la direcció de Neil Kinnock va haver d’expulsar Grant del partit (1983). La «Militant Tendency» continuà a treballar dins i fora del Partit Laborista. Però el gir dretanós del Labour Party feia cada vegada més difícil el treball dins del partit i creixien les veus dins la Tendència de trencar amb la tàctica entrista defensada per Grant. El 1992, aquesta tensió culminà amb l’expulsió de Ted Grant i d’Allan Woods. Grant i Woods crearen llavors una nova publicació, Socialist Appeal, al voltant de la qual neixeria l’actual Corrent Marxista Internacional.
Textos: Pròleg a l’Estat i la revolució de Lenin.
Vegeu: Ted Grant Internet Archive.
Joan Grijalbo (Gandesa, 3.7.1911 – Barcelona, 22.11.2002)
Editor i polític. De petit marxà amb la família a Argentina. Més tard s'instal·la a Saragossa on entrà de meritori en un banc, i d'allà passà a Barcelona, on esdevingué directiu del Sindicat de Banca d'ençà del 1932, i representant de la Unión General de Trabajadores (UGT), el 1936. Aquell mateix any ingressà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i col·laborà amb “Treball”. Fou president del Montepío de Banca de Barcelona, director general de Comerç de la Generalitat (1937-39) i delegat de la Generalitat a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d'Obres del Port. També participà en la fundació de la Caixa de Crèdit Industrial. El seu ideari i actuació de l'època s'expressa en articles del “Butlletí Trimestral de la Conselleria d'Economia” i en La municipalització de la propietat urbana (1937), escrita amb Francesc Fàbregas. La victòria feixista, l'obligà a passar a l'estat francès, on fou cap de correspondència del Servicio de Evacuació de Refugiados Españoles. Poc després marxà a Mèxic, on cofundà l'Editorial Atlante. El 1946 creà l'Editorial Grijalbo, que amb seu central a Mèxic, obrí seus a Buenos Aires, Santiago de Xile, Caracas i Barcelona (1965), i més tard a la majoria de repúbliques hispanoamericanes. Distanciat de la política, fou, però, membre honorari del Partido Comunista de Cuba i del Partido Comunista de España (PCE). L'Editorial Grijalbo, a més de la tasca comercial (la traducció espanyola de ‘The Godfather’, de Mario Puzo; les versions catalana i espanyola d'Astérix, le galois, etc.) difongué en espanyol les obres de Marx, Engels, Luxemburg, Lukácks, etc (en aquest punt comptà amb col·laboradors com Manuel Sacristán). En català, amb Enric Borràs, féu la col·lecció Plec de Setze. El 1970 tornà a Barcelona. També fundà, amb Gonçal Pontón, l'Editorial Crítica i l’Editorial Serres (1992). El 1988 vengué el 70% de les accions del Grup Grijalbo a l'Editorial Mondadori, i se centrà en la direcció de l’Editorial Serres, fins a la seua mort.
Henryk Grossman (Cracòvia, 1881 – Leipzig, 1950)
Fill d’una família jueva de Galítzia. Implicat des de ben jove en el moviment socialista, ingressà en el Partit Socialdemòcrata Polonès (PPSD). Topà repetides vegades amb la direcció del PPSD, a la que acusà d’oportunisme i a la que censurà pel seu xovinisme envers els treballadors hebreus. Alhora dedicà esforços per organitzar els treballadors hebreus en un marc de classe interètnic. Progressivament més i més decebut del PPSD, el maig del 1905 acabà per liderar una escissió de caràcter nacionalitari que conduí a la fundació del Partit Socialdemòcrata Jueu de Galítzia, que adoptava com a àmbit territorial l’àrea de Polònia sota sobirania austríaca. El fracàs de l’onada revolucionària de 1905 afeblí el moviment obrer de Galítzia i, per bé que Grossman retingué el càrrec de secretari del Partit, va abandonar paulatinament el moviment per dedicar-se de ple a la seua professió d’estatístic i economista. Va mantenir, però, el contacte amb el moviment obrer i el 1920, amb Polònia ja reunificada i independent, ingressà en el Partit Obrer Comunista de Polònia. La forta repressió anticomunista (fou diverses vegades empresonat) va forçar-lo finalment a exiliar-se a Frankfurt a partir de finals de 1925. Associat a l’Institut de Frankfurt hi féu contribucions sobre les crisis en el capitalisme. L’arribada al poder del nacional-socialisme alemany, el va fer abandonar Frankfurt per passar a Anglaterra i, després, als Estats Units. El 1949 retornà a Alemanya i s’afilià al Partit Socialista Unificat del sector sota ocupació soviètica. Ocupà una plaça de professor d’economia política a la Universitat de Leipzig fins a la seua mort.
Vegeu: Henryk Grossman Internet Archiv i la seua versió en català (en construcció).
Groupe Socialiste Internationaliste (GSI)
Organització
política de l'estat francès. És la secció
francesa de la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta
Internacional (LIT-QI). Sorgí el 1992 a partir d'un grup de
militants del Groupe La Commune, que havien abandonat el Parti
Communiste Internationale-Parti des Travailleurs (PCI-PT).
Proclama com a objectiu final la constitució d'una
República Universal de Consells Obrers i Camperols. El seu
portaveu és L'Internationaliste.