Bo
Grace Lee Boggs (Providence, Rhode Island, 27.06.1915 - Detroit, Michigan, 05.10.2015)
Activista nord-americana. Nascuda com a Yue Ping (玉平), filla d'un matrimoni immigrat a Rhode Island el 1911 procedent de Taishan (Guangdong, Xina), adoptà eventualment el nom de Grace Lee. Els pares establiren un restaurant com a negoci familiar. Es formà al Barnard College, on entrà en contacte amb la filosofia de Kant i Hegel. Graduada en el 1935, es doctorà en filosofia el 1940 al Bryn Mawr College. Aconseguí una feina en la Biblioteca de Filosofia de la Universitat de Chicago. A Chicago participà en el moviment pels drets dels inquilins, cosa que l'acostà al moviment obrer i afro-americà, i al Workers Party. Atreta a la tendència de C.L.R. James i Raya Dunayevskaya, l'anomenada Johnson-Forest, es traslladà a Nova York. Com a nom militant adoptà el de Ria Stone. En el 1953 es casà amb un altre membre de la tendència, James Boggs, treballador automobilístic, i anà a viure amb ell a Detroit. En produir-se el trencament entre James i Dunayevskaya, s'arrenglerà amb el primer, i col·laborà amb l'òrgan “Correspondence”. En el 1962, el “Correspondence Publishing Committee” patí una escissió, però els Boggs, i Lyman i Freddy Paine el continuaren endavant. En contacte amb Malcolm X, Grace Lee Boggs provà infructuosament d'animar-lo a presentar-se al Senat en el 1964. Boggs impulsà en les dècades següents diversos projectes comunitaris a Detroit, com el Detroit Summero el Boggs Center to Nurture Community Leadership.
Vegeu: Grace Lee Boggs Archive i la seva versió en català (en construcció).
Pere Bonet (Lleida, 1901 - París, 1980)
Polític i sindicalista. Nasqué al si d'una família pagesa, però ja a nou anys començà d'aprenent de caixista d'impremta. Participà activament en la vaga general revolucionària de l'agost de 1917, i fou empresonat. Un cop alliberat fou un dels fundadors, amb Joaquim Maurín, del setmanari "Lucha Social". S'arrenglerà dins de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) amb els partidaris del marxisme i de la Revolució bolxevic, posició que defensà al setmanari "La Batalla" (1922), que succeí a "Lucha Social". S'uní a la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) i com a militant comunista i sindicalista patí la repressió primoriverista amb quatre anys de presó. Un cop alliberat el febrer de 1929, passà a París. El febrer de 1931 s'instal·là a Barcelona, i formà part del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Tingué un paper destacat en la creació i articulació de l'Aliança Obrera (1933) que, tot i amb tot, no resistí l'ensulsiada del Sis d'Octubre de 1934. Participà en el procés fundacional del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i formà part del seu comitè executiu. Dins la campanya repressiva contra el POUM fou jutjat a Barcelona l'octubre de 1938 i condemnat a quinze anys de presó. Reclòs a Agullana, aconseguí escapar el gener de 1939, tot just abans de què arribessin les tropes feixistes, i passà a territori francès. Poc més tard fou empresonat per les autoritats franceses de Vichèi. Un cop alliberat, establí la seva residència a París.
Amadeo Bordiga (Resina, 1889 – Napoli, 1970)
Polític. Al si del Partito Socialista Italiano (PSI), defensà l'adhesió al marxisme front els sectors revisionistes i, alhora, front l'Ordine Nuovo d'Antonio Gramsci. S'uní als ordinovistes al congrés de Livorno (1919), en el que es fundà el Partito Comunista Italiano (PCI) amb un programa marxista-leninista. Primer secretari del PCI (1921-23), assistí a la frustració de la revolució obrera i a l'ascens del feixisme. Encapçalà el grup Prometeo, convertit en la secció italiana de l'Oposició d'Esquerres de Trockij. El 1926 fou arrestat per les autoritats feixistes. El 1930 fou expulsat del PCI. El 1932 trencà amb Trockij. Tot i la importància de la seua obra en la denúncia de l'abandonament dels principis marxistes-leninistes per part dels comunistes oficials i d'esquerres, cal retreure-li uns excessius dogmatisme i sectarisme teòrics.
Vegeu: l'archivio d'Amadeo Bordiga i la seva versió catalana (en construcció).