|
|
CeCentre Internacional del Trotskisme Ortodox (CITO) Organització internacional d'orientació trotskista-morenista. El seu nom oficial, en espanyol, és Centro Internacional del Trotskismo Ortodoxo. Agrupa diverses corrents centre-americanes i argentines. Fou fundat el juliol del 1994 arran d'una escissió de la Lliga Internacional del Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI), quan aquesta abandonà el mètode del programa de transició. Fonamenta el seu marxisme revolucionari en el Manifest comunista, els primers quatre congressos de la Tercera Internacional, el Programa de Transició de la IV Internacional i l'Actualització del Programa de Transició feta per Nahuel Moreno. El seu objectiu és la construcció del Partit Mundial de la Revolució Socialista, fonamentat en els partits revolucionaris nacionals i en la seva IV Internacional. Arrigo Cervetto (Buenos Aires, 16.4.1927 – 1995) Revolucionari, un dels fundador de Lotta Comunista. Nasqué a Buenos Aires, fill d'emigrants italians. Retornà de ben jove, i treballà com a obrer industrial a Ilva di Savona. En aquells anys esclatà la guerra civil després de la crisi del 18 de setembre, i Cervetto participà en el bàndol antifeixistes, reben la "Croce al Merito". Després de l'experiència partisana, rebutjà l'estalinisme i el ‘Gir de Salerno’ i alhora que insistia en la lluita contra el "nihilisme anàrquic", es dedicà a l'estudi intens del marxisme. El març del 1950 Cervetto participà en el Congrés de Genova-Pontedecimo, impulsat per un grup anarquista que reorganitzà la FAI (Federazione Anarchica Italiana). De totes formes la nova FAI ja no era pròpiament una organització "anarquista"; ja que, de fet, agrupava diverses corrents antiestalinistes, inclosa la leninista, de la qual Cervetto n'era part. A partir d'aleshores Cervetto inicia la col·laboració amb diaris com "Il Libertario" de Milà (el qual, de maig del 1950 al maig del 1951, publica 21 articles de Cervetto sobre les qüestions de la 'guerra fredda' i de la 'descolonització', articles després recollits al llibre ‘L’imperialismo unitario’) i "L'Impulso" (1950-57). Aquesta activitat teòrica, la compaginava amb els esforç polític d'aconseguir un nucli d'obrers revolucionaris units per una homogeneïtat teòrica com a "precondició necessària per la construcció del partit obrer d'Itàlia". El febrer del 1951, amb la FAI dominada pels sectors “nihilistes”, es fundaren els "Grups Anarquistes d'Acció Proletària" (GAAP). En el GAAP hi convivien dues corrents, la marxista-leninista de Cervetto i l'anarquista de Pier Carlo Masini. D'aquesta època és la teoria de “l'imperialisme indivisible” que nega l'oposició entre l'imperialisme nord-americà i el rus (‘L’imperialismo è indivisibile, l’URSS è condizionata dagli USA’; ‘L’imperialismo indivisibile vero aggressore in Corea’). El setembre del 1953 tingué lloc la tercera conferència nacional del GAAP a Livorno. Exposa la necessitat de ‘considerar l’imperialisme com una màquina immensa, un enorme compressor’, que no deixarà cap marge per l'acció revolucionària, i alhora critica el bordiguisme perquè aquest nega la possibilitat d'una tàctica sindical sota la fase contrarevolucionària. Més tard segueix l'etapa de col·laboració amb la revista "Prometeo" i el diari "Azione Comunista" (1957-64). A les Tesis del 1957 tracta sobre el desenvolupament imperialista, sobre la durada de la fase contrarevolucionària i sobre el desenvolupament del partit de classe quan sobre l'Esquerra comunista cau el problema de l'onada social-imperialista provocada per la desestalinització. A ‘Che Fare?’ defensa l'abandonament de tot immediatisme polític per realitzar una batalla teòrica que faci cara a l'oportunisme. El novembre del 1957 a Livorno afirma: "[…] La burocratització d'aitals partits [PCI e PSI] no és un fenomen degeneratiu del moviment obrer sinó una necessitat del capitalisme disposat a establir, a través dels seus agents polítics, el control sobre el moviment obrer. És absurd pensar de competir amb aquesta forma particular de l'organització de l'hegemonia capitalista", és a dir cal fundar un nou partit que sigui de classe i revolucionari. Aquest partit ‘no pot ésser el fruit de la pura voluntat política i teòrica’, sinó que necessita les condicions objectives que permetin que les masses proletàries expressin un moviment revolucionari de base, encara que sigui genèric i confús. Ara per ara, però Cervetto considera que la lluita està ‘forçosament reduïda a la recuperació i a la formació dels quadres’ i que el partit "es desenvolupa amb el treball quotidià d'organització i d'educació del proletariat i no es basa en onades d'espontaneïtat i en l'espectativa de combinacions multiformes i excepcionals". Cervetto es dedica en aquesta nova etapa a la batalla contra la influència de la ideologia maoista a Itàlia, a l'estudi prospectiu del paper de la Xina en la lluita inter-imperialista, així com l'aprofundiment de la política del Comintern sobre la qüestió "nacional i colonial" ("Lenin e la rivoluzione cinese", "La controrivoluzione indonesiana", "La teoria maoista del fronte unico"). Al mateix temps veu la llum l'estudi sobre la concepció leninista de l'acció política com a fonament científic de la solució “als problemes deixats sense resoldre per la inclinació objectivista de Bordiga i la subjectivista de Trotckij” ("Lotte di classe e partito rivoluzionario"). De Bordiga, Cervetto n'accepta la formulació de “capitalisme d'estat” referit a la Unió Soviètica, però en crítica la posició d'aquest quan parla d'una “supra-imperialisme” americà, i diu que "és evident en el pensament de Bordiga, una sobrevaloració exagerada de la força dels Estats Units, de la feblesa d'Europa i de la distribució del capital fix mundial". I atribueix a aquesta posició la retirada de Bordiga a una forma d'”espera”, expressada en la seva distinció entre 'partit històric' – instrument de la continuïtat teòrica i doctrinal - i 'partit formal' – instrument de l'acció revolucionària). Pel que fa a la durada del període contra-revolucionari, Cervetto es basa en la qüestió asiàstica, en la industrialització de l'Índia i de la Xina, és a dir al temps que calgui per a que aquests països assoleixin un nivell de desenvolupament ‘intermedi’, com per incentivar l'exportació capitalista. A mitjans dels anys 1970 inicia la seva reflexió sobre la concepció materialista de la política (L'involucro politico). Veieu: Archivio Internet d'Arrigo Cervetto i la seva versió catalana (en construcció). |
|