Prefaci a la trenta-quatrena edició | Índex | Introducció

PREFACI A LA CINQUANTENA EDICIÓ

A començaments d’enguany s’havien escolat tres dècades d’ençà de l’aparició de la primera edició d’aquest llibre. Com ja havia afirmat en el prefaci a la novena edició, apareixia sota unes condicions excepcionals. Pocs mesos abans s’havia promulgat la llei anti-socialista, en la base a la qual es reprimí tota literatura socialista. Qui gosàs llavors de difondre una obra ja prohibida o fer-ne una de nova podia ésser detingut i rebre com a paga una condemna de presió de fins a sis mesos. Amb tot, es gosà de fer totes dues coses.

La primera edició es confegí a Leipzig, però aparegué sota falsa bandera. Com a editor s’indicava Zürich-Hottingen, Edicions de Llibreria Popular, la mateixa que també publicava el «Sozialdemokrat», prohibit a Alemanya. Pel que fa a la precària segona edició, no vaig poder aconseguir que aparegués fins el 1883, ja que obstacles personals m’ho havien impedit anteriorment. La segona edició aparegué en el Verlagsmagazin (J. Schabelitz) de Zürich. De llavors fins a l’any 1890 seguiren sis edicions més, cadascuna de les quals amb 2.500 exemplars. Els impediments que obstaculitzaven la difusió del llibre foren superats. De tant en tant, certament, un enviament queia en mans de la policia i es confiscaven exemplars en registres domiciliaris. Però aquests llibres no es perden, tan sols canvien de mans, i certament de forma inapropiada, i potser foren llegits amb encara més ànsia pels funcionaris policials, i parents i amics, que entre els meus companys de partit. Quan, finalment, el 1890 s’abolí la llei anti-socialista, vaig emprendre una reelaboració completa i una important ampliació del llibre, que aparegué com a novena edició en l’any 1891 en l’actual editorial. La cinquantena edició que apareix ara conté una renovació notable del contingut. També s’ha supervisat el contingut mitjançant un augment dels capítols i de la divisió d’aquests en subseccions.

El llibre ha aparegut en catorze llengües diferents, en diversos països en edicions renovades, per exemple a Itàlia i als Estats Units. Amb la traducció al serbi apareix ara en quinze llengües diferents.

El llibre ha fet doncs el seu camí, i gosaria dir sense exageració que ha obert una via. No pas en darrer terme, els seus contraris n’han contribuït involuntàriament a la difusió.

Però també ha trobat altrament reconeixement! En la seua obra «La qüestió sexual» (1) el professor August Forel l’anomena «llibre important i remarcable», que amb les reserves que hom hi fa, «s’ha de reconèixer com una fita rellevant i excel·lent, amb la qual hom cal coincidir incondicionalment en la qüestió cabdal». I en un altre passatge diu que, per bé que hi és contra una sèrie de punts, en els quals jo m’hauria equivocat segons la seua opinió, «cal reconèixer clarament que el meu llibre és una fita rellevant».

Aquest judici s’aplica a la segona edició de l’any 1883. El professor Forel sembla no conèixer les edicions posteriors, alterada i ampliades de forma essencial. Per aquesta raó he de deixar de banda la resposta a la crítica que fa a l’edició de 1883.

I un autor anglès, G. S. Heward, jutja en la seua obra «A History of matrimonial institution», pàgina 234 i 235, London 1904: «En el seu excel·lent llibre sobre ‘La dona i el socialisme’ August Bebel realitza una forta condemna contra les actuals relacions matrimonials». Fa llavors un breu repàs del contingut i conclou: «Així com hom pot pensar també del remei que l’escriptor socialista suggereix, que és qüestionable i que ens pot semblar que la nostra única esperança s’hauria de basar en la fundació d’una república cooperativa, quelcom és segur: els socialistes han ofert a la societat un valuós servei en haver estudiat els fets honestament i en haver-los presentat sense por. Sense embuts han manifestat les xacres que emmalalteixen les nostres famílies en l’estat actual. Han mostrat clarament que el problema del matrimoni i de la família tan sols es poden resoldre en connexió amb l’actual sistema econòmica. Han fet patent que tan sols l’alliberament complet de la dona i la igualació absoluta dels sexes en el matrimoni pot constituir un avenç. Mitjançant tot això s’hauria d’assolir allò que avui ja ha esdevingut universalment l’ideal més alt de la vida conjugal.»

El moviment feminista – i de fet tant el burgès com el proletari – ha assolit molt en els trenta anys d’ençà de l’aparició del meu llibre, i de fet en tots els països civilitzats de la Terra. Amb prou feines hi ha cap altre moviment que haja obtingut en un temps tan breu resultats tan favorables. El reconeixement de la igualtat de drets polítics i civils de la dona i l’admissió de la dona en els estudis de les universitats i l’accés a professions que prèviament li eren barrades han fet grans avenços. Fins i tot els partits que anteriorment s’oposaven des d’un punt de mira de principis al moviment feminista modern, com el Centre catòlic i els socialcristians evangèlics, han entès com a necessari de fer un progrés a partir de la llur posició contrària. Per la simple raó de no perdre completament la llur influència en els cercles femeninis propers.

Si hom es demana, però, «com s’explica aquest fenomen?», la resposta faria: «la gran transformació social i econòmica en les nostres relacions ho ha precipitat». Si hom, com per exemple un ministre religiós prussià d’antuvi, ha d’educar set filles fins a una posició de vida decent, serà instruït en lògica i en intuïció pels durs fets. I tal com els passa en innombrables dels cercles socials que anomenam alts, també quan no es tracta justament de set filles, cal guanyar-se la corresponent posició vital.

Que l’agitació de les dones dirigents ha aportat una bona part d’aquest desenvolupament s’entén per ella mateixa. Els seus èxits foren possibles tan sols, però, perquè el nostre desenvolupament social i econòmic treballava en les llurs mans, justament com en les de la socialdemocràcia. Fins i tot les llengües d’àngel tan sols tenen èxit si disposen d’una caixa de resonància des d’on predicar. I no hi ha pas dubte que com més favorable siga aquesta caixa de resonància, més segur serà l’èxit ulterior. Vivim ja en mig de la revolució social però la majoria no se n’han adonat. Les verges fàtues no s’han extingit encara.

Finalment he d’expressar en aquest punt al meu company de partit N. Rjasanoff el meu agraïment més càlid per l’esforçat ajut que m’ha prestat en l’elaboració de la cinquantena edició. Ha realitzat la part cabdal de la feina. Sense el seu ajut m’hauria estat impossible que aparegués ja ara el llibre en una forma fonamentalment millorada, ja que la malaltia m’ha disminuït en els dos darrers anys la capacitat d’una forma força important, a banda del fet que altres feines encara més grans em requerien temps i força.

Schöneberg-Berlin, el 31 d’octubre de 1909

A. BEBEL

Notes d’August Bebel

[1] Buchdruckerei M. Müller & Sohn, München. 4. und 5. Auflage. S. 578 und 589. <=