(1935)
Aquest article fou publicat orginalment com a If America Should Go Communist, a Liberty, el 23 de març del 1935.
Si Amèrica es fes comunista com a resultat de les dificultats i problemes que el vostre ordre social capitalista és incapaç de resoldre, descobriria que el comunisme, lluny d'ésser una tirania burocràtica intolerable i reglamentista pels individus, seria el mitjà d'una més gran llibertat individual i d'abundància compartida.
En l'actualitat la majoria d'americans consideren el comunisme únicament a la llum de l'experiència de la Unió Soviètica. Temen que el menor sovietisme a Amèrica produiria el mateix resultat material que ha comportat pels pobles culturalment endarrerits de la Unió Soviètica.
Temen que el menor comunisme provaria de dur-los a un llit de Procrusts, i assenyalen a l'arrel del conservadurisme anglosaxó com obstacle insuperable àdhuc per reformes possiblement desitjables. Defensen que la Gran Bretanya i el Japó emprendrien una intervenció militar contra els soviets americans. Temen que els americans veurien reglaments els hàbits alimentaris i d'indumentària, serien obligats a subsistir amb racions de fam, forçats a llegir propaganda oficial estereotipada en els diaris, forçats a serveis com a segells de goma per decisions preses sense la llur participació activa o requerits a reservar-se els pensaments i en veu alta lloar els dirigents soviètics en públic, sota l'amenaça d'empresonament o d'exili.
Temen la inflació monetària, la tirania burocràtica i una intolerable tapadora vermella per obtindre els béns bàsics. Temen l'estandardització en les arts i les ciències, així com en les necessitats quotidianes. Temen que tota l'espontaneïtat política i la suposada llibertat de premsa serien destruïdes per la dictadura d'una burocràcia monstruosa. Tremolen en pensar que se'ls forçarà a l'aprenentatge d'una confosa dialèctica marxista i de filosofies socials disciplinades. Temen, en una paraula, que l'Amèrica soviètica esdevinga un paral·lel de com els han dit que és la Rússia soviètica.
En realitat els soviets americans seran tan diferents dels soviets russos com els Estats Units del president Roosevelt són diferents de l'Imperi Rus del tsar Nikolaj II. Amb tot el comunisme pot arribar a Amèrica únicament mitjançant la revolució, de la mateixa forma que la independència i la democràcia arribaren a Amèrica. El temperament americà és energètic i violent, i caldrà una bona trencadissa de plats abans que no s'establesca fermament el comunisme. Els americans són entusiastes i esportistes abans que especialistes i estadistes, i seria contrari a la tradició americana sense debats i trencar-se la closca.
Amb tot, la revolució comunista americana serà insignificant en relació a la revolució bolxevic a Rússia, en termes de la vostra riquesa i població nacionals, per molt gran que siga el seu cost comparatiu. Això és perquè la guerra civil d'una natura revolucionària no la fa el grapat homes de dalt—el 5 o el 10% que posseeixen les nou desenes parts de la riquesa amerciana; aquest grapat sols podria reclutar els seus exèrcits contrarevolucionaris entre les classes intermèdies. Fins i tot així, la revolució podria fàcil atreure'ls sota la seua bandera en demostrar que únicament l'adhesió als soviets els ofereix la perspectiva de salvació.
Tothom que hi ha sota aquest grup ja està preparat econòmicament pel comunisme. La depressió ha castigat la vosta classe treballadora i ha donat un cop cruixidor als camperols, que ja havien quedat danyats pel llarg declivi agrícola de la dècada de la postguerra. No hi ha cap raó per la qual aquests grups haguessen de mostrar una resistència decidida a la revolució; no tenen res a perdre, sempre que, és clar, els dirigents revolucionaris adoptassen una política assenyada i moderada en relació a ells.
Qui més combatrà el comunisme? La guàrdia de corps dels vostres bilionaris i multimilionaris? Els vostres Mellons, Morgans, Fords i Rockefellers? Deixaran de lluitar tan bon punt no tinguen ningú que lluite per ells.
El govern soviètic americà prendra fermament possessió de la direcció del vostre sistema econòmic: els bancs, les indústries claus i els sistemes de transport i de comunicacions. Això donarà aleshores als camperols, als petits comerciants i homes de negoci un bon temps per repensar-se les coses i veure com de bé funciona el sector nacionalitzat de la indústria.
És ací on els soviets americans poden produir miracles reals. La “tecnocràcia” sols pot fer-se realitat sota el comunisme, quan les mans mortes dels drets de la propietat privada i els beneficis privats siguen eliminats del vostre sistema industrials. Les més agossarades propostes de la comissió Hoover d'estandarització i racionalització semblaran coses de criatures en relació a les noves possibilitats desencadenades pel comunisme americà.
La indústria nacional s'organitzarà segons la línia de la cinta transportadora de la vostra moderna producció contínua de les fàbriques automobilístiques. La planificació científica sortirà de la fàbrica individual i s'aplicarà a tot el vostre sistema econòmic. Els resultats seran formidables.
Les despeses de producció es retallaran en un 20%, o potser menys, del valor actual. Això, al seu torn, augmentarà ràpidament la capacitat adquisitiva dels vostres camperols.
Certament, els soviets americans establirien grans empreses agrícoles, com a escoles de col·lectivització voluntària. Els vostres grangers podrien calcular fàcilment què els va millor si romandre aïllats o unir-se a la cadena pública.
El mateix mètode s'empraria per atreure els petits negocis i indústries dins l'organització industrial nacional. Mitjançant el control soviètic de les matèries primeres, dels crèdits i de les quotes de consum, aquestes indústries secundàries restarien solvents fins que gradualment i sense coercions fossen absorvides pel sistema empresarial socialitzat.
Sense coerció! Els soviets americans no els caldria de recolzar en les mesures dràstiques que les circumstàncies sovint han imposat als russos. Si els Estats Units, mitjançant la ciència de la publicitat i dels anuncis, teniu els mitjans per guanyar-vos el suport de la vostra classe intermèdia que quedava fora de l'abast dels soviets d'una Rússia endarrerida amb una majoria de camperols pobres i il·letrats. Això, a més del vostre equipament tècnic i la vostra riquesa, és el gran suport de la vostra venidora revolució comunista. La vostra revolució serà més suau en caràcter que la nostra; no esmerçarau grans energies i recursos en costosos conflictes socials un cop decidits els principals decrets; i podrieu avançar, en conseqüència, molt més ràpidament.
Fins i tot la intensitat i la devoció del sentiment religiós a Amèrica no resultarà un obstacle per la revolució. Si hom assum la perspectiva dels soviets a Amèrica, cap dels frens psicològics resultarà prou ferm per endarrerir la pressió de la crisi social. Això s'ha demostrat més d'un cop en la història. A banda, cal no oblidar que els Evangelis contenen qualques aforismes ben explosius.
Pel que fa als opositors comparativament menys nombrosos de la revolució soviètica, hom pot confiar en el geni inventiu americà. Potser agafareu els vostres milionaris reticents i els enviareu a una illa pintoresca, sense lloguer i de per vida, on poden fer ço que vulguen.
Ho podeu fer amb seguretat, ja que no heu de tenir por d'intervencions forasteres. Japó, Gran Bretanya i els altres països capitalistes que intervingueren a Rússia no podrien res més que acceptar el comunisme americà. De fet, la victòria del comunisme a Amèrica—el baluart del capitalisme—farà que el comunisme es difonga a altres països. Japó probablement s'unirà als rengles comunistes abans de l'establirment dels soviets americans. El mateix es pot dir de Gran Bretanya.
En qualsevol cas, seria una bogeria enviar la flota de Sa Majestat Britànica contra l'Amèrica soviètica, ni que fos en un atac llampec contra la meitat meridional i més conservadora del vostre continent. No tindria cap possibilitat i no aniria més enllà d'una demostració militar de segona fila.
En poques setmanes o mesos de l'establiment dels soviets americans, el panamericanisme seria una realitat política.
Els governs d'Amèrica central i del sud es dirigiren cap a la vostra federació com encenalls de ferro cap a un imà. El mateix val pel Canadà. Els moviments populars d'aquests països serien tan forts que forçarien aquest gran procés unificador en un curt període i amb un cost ben minso. Estic disposat a sostindre que el primer aniversari dels soviets americans es trobaria amb l'Hemisferi Occidental transformat en els Estats Soviètics Units de Nord, Centre i Sud-Amèrica, amb la seua capital a Panamà. Així per primera vegada la doctrina Monroe tindria un significat complet i positiu pels afers internacionals, per bé que no de la forma prevista pel seu autor.
Malgrat les queixes de part dels vostres arxi-conservadors, Roosevelt no prepara la transformació soviètica dels Estats Units.
La NRA no vol destruir sinó reforçar els fonaments del capitalisme americà mitjançant la superació de les vostres dificultats econòmiques. No l'Àliga Blava sinó les dificultats que l'Àliga Blava és impotent de superar portaran el comunisme a Amèrica. Els professors “radicals” del vostre Brain Trust no són revolucionaris: són simplement conservadors atemorits. El vostre president abomina de “sistemes” i “generalitats”. Però un govern soviètic és el més gran de tots els sistemes possibles, una generalitat gegantina en acció.
A l'home promig tampoc no li agraden els sistemes o les generalitats. La tasca dels vostres estadistes comunistes és fer que el sistema lliure els béns concrets que l'home promig desitja: aliments, cigars, diversions, la llibertat de triar corbata, casa i automòbil. Serà fàcil de donar aquestes comoditats a l'Amèrica soviètica.
Molts americans s'han confós pel fet que a la URSS haguèrem de construir tota la indústria bàsica de nou del no res. Una cosa així no passaria a Amèrica, on ja fòreu obligats a retallar la vostra àrea agrícola i a reduir la vostra producció industrial. De fet, el vostre formidable equipament tecnològic ha restat paralitzat per la crisi i ja clara que se'ls faça servir. Sereu capaços de fer una ràpida acceleració del consum com a punt de partida pel vostre reviscolament econòmic.
En sou preparats com cap altre país. Enlloc l'estudi del mercat intern s'ha realitzat amb la intensitat amb què s'ha fet als Estats Units. L'han fet els vostres bancs, consorcis, homes de negocis individuals, comerciants, marxants i grangers com a part del negoci. El vostre govern soviètic simplement abolirà tots els secrets comercials, aplegarà totes les troballes d'aquestes recerques fetes pel benefici individual i les transformarà en un sistema científic de planificació econòmica. En això el vostre govern rebrà l'ajut de l'existència d'una gran classe de consumidors cultivats i crítics. Mitjançant la combinació de les indústries clau nacionalitzades, les vostres empreses privades i la cooperació democràtica dels consumidors, ràpidament desenvolupareu un sistema altament flexible per cobrir les necessitats de la vostra població.
Aquest sistema funcionarà no per la burocràcia ni per la policia, sinó per la freda i dura moneda.
El vostre beneït dòlar jugarà un paper principal en el funcionament del vostre nou sistema soviètic. És un gran error provar de barrejar una “economia planificada” amb una “moneda gestionada”. La vostra moneda ha d'actuar com a regulador amb el qual mesurar l'èxit o el fracàs de la vostra planificació.
Els vostres professors “radicals” s'equivoquen mortalment en la devoció de la “gesió de la monerda”. És una idea acadèmica que pot trencar tot el vostre sistema de distribució i producció. Aquesta és la gran lliçó que s'ha d'extreure de la Unió Soviètica, on la necessitat més amarga s'ha convertit en virtut oficial en el reialme monetari.
Així la manca d'un ruble-or estable és una de les principals causes de molts dels nostres problemes i catàstrofes. És impossible de regular salaris, preus i qualitat de mercaderies sense un sistema monetari ferm. Un ruble inestable en un sistema soviètic és com tindre motlles variables en un fàbrica amb cinta transportadora. No funcionarà.
Sols quan el socialisme aconsegueix la substitució del control administratiu per la moneda serà possible d'abandonar un patró-or estable. Aleshores la moneda esdevindrà un simple tros de paper, com el tiquets del trole o del teatre. A mesura que el socialisme avança, aquests trossos també desapareixaran, i el control del consum individual—ja siga monetari o administratiu—ja no serà necessari quan hi haja prou de tot per tothom!
Un temps així encara no ha arribat, si bé Amèrica hi arribarà abans que qualsevol altre país. Fins aleshores, l'única forma d'assolir aquest estadi de desenvolupament és mantindre un regulador i una mesura efectives del funcionament del vostre sistema. De fet, durant els primers anys una economia planificada necessita moneda corrent fins i tot més que el capitalisme antiquat. El professor qui regule la unitat monetària amb l'objectiu de regular tot el sistema econòmic és com l'home que volia mantindre en l'aire tots dos peus del terra alhora.
L'Amèrica soviètica posseirà reserves d'or prou grans per estabilitzar el dòlar—quelcom que no té preu. A Rússia hem expandit la nostra superfície industrial en un 20 i 30% anyal; però—degut a la feblesa del ruble—no hem sigut capaços de distribuir aquest augment de forma efectiva. Això és en part perquè hem permès que la nostra burocràcia controlàs el nostre sistema monetari com un aspecte administratiu. Us estalviareu aquest mal. Com a resultat ens superareu àmpliament tan en l'augment de la producció com en la distribució, cosa que durà un ràpid avenç en el comfort i el benestar de la vostra població.
En tot això, no us caldrà imitar la nostra producció estandaritzada per les nostres malaurades masses de consumidors. Hem pres de la Rússia tsarista una herència de pobresa, una pagesia culturalment subdesenvolupada amb un baix nivell de vida. Vam haver de construir les nostres fàbriques i les nostres preses a expenses dels nostres consumidors. Hem tingut una contínua inflació monetària i una burocràcia monstruosa.
L'Amèrica soviètica no haurà d'imitar els nostres mètodes burocràtics. Entre nosaltres la manca de necessitats bàsiques ha provocat un esforç intens per un tros de pa o de roba extra per tothom. En aquesta lluita la nostra burocràcia es presenta com a conciliadora, com un tribunal totpoderós d'arbitratge. Vosaltres, d'altra banda, sou molt més rics i teniu poques dificultats per subministrar tota la vostra gent de totes les necessitats vitals. A més, les vostres necessitats, gustos i costums mai no permetran que la vostra burocràcia gestione els ingressos nacionals. Contràriament, quan organtizau la vostra societat per produir d'acord amb les necessitats humanes per comptes dels beneficis privats, tota la vostra població s'agruparà al voltant de noves tendències i grups, que lluitaran l'un amb l'altre i evitaran la generació d'una burocràcia que s'impose a tots ells.
Podeu per tant evitar el creixement del burocratisme per la pràctica dels soviets, és a dir, de la democràcia—la forma més flexible de govern mai desenvolupada. L'organització soviètica no pot aconseguir miracles sinó simplement ha de reflectir la voluntat de la gent. Amb nosaltres els soviets s'han burocratitzat com a resultat del monopoli polític d'un únic partit, que ha esdevingut una burocràcia. Aquesta situació resultà de les dificultats excepcionals d'introduir el socialisme en un país pobre i endarrerit.
Els soviets americans seran fornits i vigorosos, sense cap necessitat o oportunitat per mesures com les que les circumstàncies imposaren a Rússia. Els vostres capitalistes incorregibles, és clar, no trobaran lloc en el nou sistema. Costa d'imaginar Henry Ford com a dirigent del Soviet de Detroit.
Amb tot una lluita àmplia entre interessos, grups i idees no sols és concebible—és inevitable. Plans anyals, quinquenals decanals de desenvolupament econòmic; plans nacionals d'educació; construcció de noves línies bàsiques de transport; la transformació de les granges; el programa de millora de l'equipament tecnològic i cultural de l'Amèrica Llatina; un programa de comunicació estratosfèrica; l'eugenèsia—tot plegat generarà controvèrsia, una forta lluita electoral i un debat apassionat en els diaris i en les trobades públiques.
Ja que l'Amèrica soviètica no imitarà el monopoli de la premsa pels dirigents de la burocràcia de la Rússia soviètica. Si bé l'Amèrica soviètica nacionalitzaria totes les impremptes, papereres i mitjans de distribució, seria una mesura purament negativa. Simplement implicaria que el capital privat ja no podria decidir quines publicacions es fan, ja siguen progressistes o reaccionàries, “humides” o “seques”, puritanes o pornogràfiques. L'Amèrica soviètica haurà de trobar una nova solució per la qüestió de com el poder de la premsa ha de funcionar en un règim socialista. Ho podria fer en base a la representació proporcional dels vots de cada elecció soviètica.
Així el dret de cada grup de ciutadans d'emprar el poder de la premsa dependria de la llur força numèrica—el mateix principi s'aplicaria a l'ús de sales públiques, l'espai radiofònic, etcètera.
Així la gestió i la política de publicacions no es decidiria per grups editorials sinó per grups d'idees. Això pot suposar un guany ben minso per grups numèricament petits però important, però simplement això vol dir que cada nova idea es veurà obligada, com ha passat sempre, a demostrar el seu dret d'existir.
La rica Amèrica soviètica pot establir enormes fons per la recerca i la innovació, descobertes i experiments en tots els camps. No oblidareu els vostres destacats arquitectes i esculptors, els vostres poetes anticonvencionals i els filòsofs agossarats.
De fet, els iankis soviètics del futur marcaran la pauta a Europa en aquells mateixos camps en els que Europa abans era la vostra mestra. Els europeus copsen poc el poder de la tecnologia per influir el destí humà i han adoptat una actitud de superioritat sorneguera envers l'“americanisme”, particularment d'ençà de la crisi. I amb tot l'americanisme marca l'autèntica línia divisòria entre l'edat mitjana i el món modern.
Fins ara la conquesta de la natura a Amèrica ha sigut tan violenta i apassionada que no heu tingut temps de modernitzar les vostres filosofies o de desenvolupar les vostres pròpies formes històriques. Per això heu sigut hostils a les doctrines d'Hegel, Marx i Darwin. La crema de les obres de Darwin pels baptistes de Tennessee és sols un reflexe borrós del disgut americà per les doctrines de l'evolució. Aquesta atitud no es limita als vostres púlpits. És encara part del vostre esquema mental general.
Els vostres ateus com els vostres quàquers són racionalistes decidits. I el vostre propi racionalisme és afeblit per l'empirisme i el moralisme. No té cap de la vitalitat arrabassadora dels grans racionalistes europeus. Per tant el vostre mètode filosòfic és àdhuc més antiquat que el vostre sistema econòmic i les vostres institucions polítiques.
En l'actualitat, sense gaire preparació, us veieu obligats a fer cara a les contradiccions socials que han crescut de forma insospitada en totes les societats. Heu conquerit la natura mitjançant les eines que el vostre geni inventiu ha creat, tan sols per trobar que les vostres eines no han fet res més que destruir-vos. Contràriament a totes les vostres esperances i desitjos la vostra riquesa inaudita ha produït misèries inaudites. Heu descobert que el desenvolupament social no segueix una fórmula simple. Per tant heu sigut llençats a l'escola de la dialèctica—per quedar-vos.
No hi ha cap forma de tornar al sistema de pensament i d'actuació prevalent als segles disset i divuit.
Mentre els caps quadrats de l'Alemaya nazi somnien de restaurar l'antiga raça de la foresta impenetrable d'Europa a la seua puresa original, o més aviat a la seua brutícia original, vosaltres els americans, després de prendre ben fort la vostra maquinària econòmica i la vostra cultura, aplicareu mètodes científics genuïns al problema de l'eugenèsia. En un segle, de la vostra barreja de races hi sorgirà una nou llinatges d'homes—els primers que mereixen el nom d'humans.