PARTIT MUNDIAL DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL
14 de juliol de 1935
Lletra en alemany sense signatura (fons de la Bibliotecta de la Universitat de Harvard).
versió catalana feta per Alejo Martínez – alejomp@lycos.es - des de: http://www.marxists.org/espanol/trotsky/ceip/escritos/Libro4/ContextHelp.htm.
També disponible en formats .doc i .pdf.
Al Secretariat Internacional
Benvolguts camarades:
1.- Hem de donar-li un nom a la nostra Internacional. “Quarta” és només un número, no un nom. No la podem anomenar Socialista ni Comunista, perquè els dos noms ja estan presos i molt desprestigiats. Per cert que, en el futur, li tornarem a la paraula “comunisme”, la bandera de Marx i Lenin, tot el seu honor. De moment no podem utilitzar-la. “Socialista revolucionària” tampoc significa gran cosa perquè és el rètol darrer del qual solen ocultar-se els centristes. Em sembla que l’únic nom apropiat per a la nostra Internacional és Partit Mundial de la Revolució Social. Aquest nom té el gran mèrit de caracteritzar, clarament i sense ambigüitats, la tasca històrica de la nostra època, justificant així l’existència de la nova internacional. La Segona Internacional gemega sobre les runes del capitalisme. La Tercera és un instrument per a mantenir el règim de la burocràcia soviètica. La Quarta és el Partit Mundial de la Revolució Socialista.
Amb el pas del temps, les nostres seccions podran adoptar aquest nom, almenys com a rètol. Per exemple: “Partit Obrer dels EE.UU. (secció nord-americana del Partit Mundial de la Revolució Socialista)”.
Seria completament erroni replicar que la revolució socialista no és la tasca única i exclusiva del moviment obrer, ja que totes les lluites d’aquest període han de ser adaptades a les necessitats de la revolució social i el nom del partit ha d’indicar quina és la seua tasca principal. Seria fins i tot més erroni dir que el nom podria espantar les “masses”. Seria un argument clàssic dels centristes. La revolució no és una perspectiva històrica sinó la tasca del moment. La nostra orientació consisteix precisament en anomenar aquesta tasca històrica pel seu nom. El nom ha de correspondre al pensament i a la imaginació de les masses i, alhora, diferenciar-nos clarament de les altres organitzacions.
El problema del nom revist gran importància. Per tant, cal escollir-lo amb tota atenció i amb la major unanimitat possible. És absolutament necessari que totes les seccions col·loquen aquest problema a l’ordre del dia de les seues reunions i el discutisquen. Al mateix temps, s’ha d’informar totes les Seccions sobre les altres propostes, de manera que podem establir el nom de la nova internacional per referèndum; diguem que cap a meitat de setembre. Crec que es podrien realitzar reunions públiques per tal de discutir aquest tema. Els nostres propagandistes podrien exposar amb serietat els motius del nom, i després el míting votaria. Així, sectors més amplis es considerarien cofundadors de la nova internacional.
2.- Pot suposar-se que Moscou està preparant una nova amalgama per a enfortir l’anterior i aconseguir noves víctimes. És absolutament necessari que la nostra premsa tracte el problema. També seria bo redactar un memoràndum explicatiu per a la premsa obrera mundial. L’últim número de Rundschau conté prou informació respecte d’això. El camarada Parabellum podria utilitzar la premsa russa per a aqueix memoràndum, que així podria ser publicat en nom del SI.
3.- Respecte a l’assumpte del Consell General: els membres del Consell de totes les ciutats formen un comitè d’acció que, naturalment, no té poder de decisió però que podria ser de gran ajuda en aquest sentit. L’eix central serien els membres parisencs del Consell, que podrien exercir un paper important per mitjà d’una col·laboració regular amb el secretariat d’Amsterdam.