^{SOBRE LA PLATAFORMA DEL BLOC OBRER I CAMPEROL DE CATALUNYA1}

Lev Trotski

juny de 1931

versió catalana feta per Alejo Martínez – alejomp@lycos.es - des de: “Acerca de la Plataforma del Bloque Obrero y Campesino de Cataluña”, en, Revista Comunismo, (1931-1934). La herencia teórica del marxismo español, Editorial Fontamara, Barcelona, pp. 475-478

Disponible en format .doc i .pdf.

A la Redacció de COMUNISMO

Benvolguts camarades:

He llegit per primera vegada en La Lutte de Classe la declaració de l’anomenat “Bloc Obrer i Camperol”, sota el nom de la qual actua la Federació Comunista Catalanobalear. És de suposar que el document estiga traduït en La Lutte de Classes d’una manera completa i justa. El document en la seua totalitat, des del començament fins a la fi, produeix una impressió lamentable. Tot el que he escrit en el meu darrer treball “La revolució espanyola i els seus perills” contra la política oficial de la I.C. en la qüestió espanyola, s’aplica completament a la Federació Comunista Catalanobalear. Encara més; aquesta última comet errors als quals la direcció de la I.C. ha renunciat ja, almenys de paraula.

1.- El document és llençat pel “Bloc Obrer i Camperol”. Què és açò? Un pseudònim de la Federació Comunista Catalanobalear? El bloc, és a dir, la unió dels obrers i dels camperols és una tasca política gegantina que l’avantguarda proletària ha de portar a terme. Aquesta tasca ha de figurar inscrita en la seua plataforma. En compte d’açò, el “Bloc Obrer i Camperol” es converteix en el nom de l’organització revolucionària. Açò no és més que una nova edició del partit obrer i camperol. No obstant, inclús el VI Congrés de la I.C. renuncià a aquesta idea reaccionària sota la crítica de l’Oposició d’Esquerra.

2.- En tot el document no es pronuncia ni una sola vegada la paraula comunisme. Aquell que oculta el seu comunisme davant les masses deixa de ser comunista.

3.- S’hi parla de la revolució democràtica, de la república democràtica, de la revolució popular, sense la menor temptativa d’una anàlisi de classe. El govern és acusat d’indecisió, d’oscil·lació, etc... Però no s’hi diu enlloc que el govern és un govern de la burgesia, enemic del poble. La crítica del govern d’Alcalá Zamora coincideix sencerament amb la crítica dels menxevics i socialistes revolucionaris respecte al govern del príncep Lvov-Kerenski. Amb motiu del govern de Macià no es diu res.

4.- El document parla d’una “construcció racional de la societat”, sense explicar què vol dir açò. És el llenguatge dels “vertaders” socialistes d’abans de 1848. A continuació es diu: “La república ha de significar una nova organització social”. Quina? Es tracta d’un règim burgès o d’un règim socialista? La declaració juga a l’amagatall amb el capitalisme i amb el socialisme.

5.- El fet d’haver donat a Alfonso la possibilitat de traslladar-se a l’estranger és presentat com un “primer profund error del govern provisional”. Error? ¿És a dir, que Alcalà Zamora no és prou “conscient” en la seua política revolucionària? És així com els menxevics plantejaven la qüestió. Anomenar “error” el que en la burgesia és un càlcul contrarevolucionari conscient significa embellir la burgesia i emparar-la davant les masses.

6.- “La república no ha de ser una conquista per a la burgesia, sinó també per als obrers”. Què significa aquesta frase dolçassa, vulgarment democràticament i profundament falsa? On i quan ha existit una república que satisfaça alhora els interessos de la burgesia i els dels obrers? A la burgesia republicana nosaltres podem i hem d’exigir-li drets democràtics i reformes socials, desemmascarant sense parar la república burgesa, inclús arxidemocràtica, com una màquina de què se serveix la burgesia per a extreure la suor i la sang dels obrers i camperols.

7.- L’al·lusió a la república de 1873 va acompanyada d’aquesta moral increïble: “Així es creà una divisió entre el poder i el poble”. L’abstracció del poble se separa de l’abstracció del poder. ¿Potser la burgesia s’ha separat del poble treballador? Però cal al·ludir a l’exemple de 1873 no per a insistir sobre la burgesia perquè siga més dolça, millor, generosa, afectuosa, sinó per a ensenyar les masses a no creure un sol instant en la més “generosa”, en la més “dolça”, en la més “afectuosa” burgesia. Heus aquí com els marxistes plantegen la qüestió.

8.- La plataforma fa un crida a les “masses obreres perquè s’organitzen en tot el país sobre la base de juntes revolucionàries”. Amb quin fi? No s’hi indica cap programa. No sols no s’hi indica que les juntes d’aquesta classe hauran d’assegurar el trànsit revolucionari del poder a les mans dels obrers i camperols pobres sinó que ni tan sols s’anticipa un programa de reivindicacions transitòries: jornada de treball de 7 hores, control de la producció, organització per les juntes revolucionàries dels obrers i els soldats per a l’aixecament camperol. No s’hi menciona ni una sola paraula sobre que la junta és una organització del proletariat i de les masses explotades contra la classe que està en el poder, és a dir contra la burgesia. La junta és pren, en tant que “organització revolucionaria”, en l’esperit de la tradició petit burgesa espanyola.

9.- En parlar de la importància de l’aixecament camperol, la declaració es refereix a les revolucions francesa i russa. Ni una paraula es diu sobre l’experiència de la revolució xinesa que acaba de ser estrangulada, davant dels nostres ulls, per la direcció de la I.C. La I.C. ha “resolt” d’una manera justa la qüestió agrària en Xina? Ni una paraula es diu. El comunista que no ha aprofitat les lliçons de la revolució xinesa no té dret a dirigir-se a les masses per a donar lliçons i llençar manifestos, sobretot en un país revolucionari.

10.- La declaració diu: “som partidaris d’un Estat per cada nació”. Què és el que açò significa per a Espanya? De quina nació es tracta? La nació estatista per a Espanya panespanyola es defineix així: “Unió de repúbliques d’Ibèria”. Què és el que açò significa? Si es tracta d’una federació cal dir-ho millor.

11.- “La defensa de la revolució ha de ser la llei suprema”. Defensa contra qui? La burgesia en el poder defèn “la seua” revolució contra el proletariat. Aquell que oculte aquest fet amb frases buides sobre la defensa en general de la revolució en general contra tots els enemics en general, ajuda la burgesia a ofegar el proletariat sota la bandera de la revolució.

12.- El “Bloc Obrer i Camperol”, és a dir el partit obrer i camperol, promet al final de la declaració “lluitar amb totes les seues forces per la realització total de la revolució democràtica”, és a dir, de la república burgesa sobre la base del parlamentarisme democràtic. En aqueix cas cal dir-ho; però en aquest cas és necessari almenys posar per davant les reivindicacions de drets electorals democràtics, ja que abans que la república “racional” i l’“organització racional de la Societat” es realitze sobre la península ibèrica, és necessari, almenys, que la república burgesa d’Alcalà Zamora done a l’obrera i la camperola el dret al vot.

13.- El nom del partit socialista no es menciona en la declaració. No s’hi diu ni una paraula sobre els anarcosindicalistes. El partit comunista oficial no es menciona. Es diria que el “Bloc Obrer i Camperol” es disposa a obrar en el buit.

Aquestes són les objeccions ràpides que crec necessari fer sobre la base del text publicat en La Lutte de Classes. És possible que després la Federació Catalanobalear haja aportat a la seua declaració algun canvi, correcció o esmena. Estic disposat, clar està, a saludar cada pas de la Federació en el sentit del marxisme. Però el document, tal com està, representa un pur “Kuomintanguisme”, transportat al sòl espanyol. Les idees i els mètodes contra els quals l’oposició ha lluitat implacablement quan es tractava de la política xinesa de la I.C., troben en aquest document la seua expressió més completa i més funesta. Segons crec, els dirigents de la Federació Catalanobalear es delimiten sistemàticament de l’Oposició d’Esquerra. Açò no és prou; l’Oposició d’Esquerra ha de delimitar-se d’una manera clara i precisa de les idees i dels mètodes expressats per la Federació Catalanobalear en el document que breument acabem d’analitzar. Una posició de partida falsa durant una revolució es tradueix, inevitablement, en el curs dels esdeveniments, en el llenguatge de la derrota. L’Oposició d’Esquerra, per dèbil que siga, pot rendir serveis enormes al proletariat i a la revolució espanyola. Però per tal de complir aquesta missió ha d’instaurar en els seus propis rengles un règim de claredat, d’honradesa i d’intransigència.

A açò és que invite els nostres amics espanyols.

Lev Trotski

12 de juny de 1931