1923
DUES GENERACIONS
Publiquem aquest document que ens ha estat enviat i que caracteritza la manca de fonament i la intencionada malvolença de les afirmacions sobre el nostre suposat desig d’oposar els joves als vells.
Les esferes dirigents de la Joventut Comunista Russa han intervingut en la discussió del partit. Considerant que un article signat per nou camarades (Dues generacions, en Pravda, 1 de gener 1924) i una directiva dels militants de Petrograd plantegen la qüestió de manera errònia i poden confondre el partit si se’n deriva una àmplia discussió en la joventut comunista, creiem necessari analitzar les seues declaracions i les raons que les motiven.
La directiva de Petrograd i l’article dels nou diuen que no és just adular els joves, que aquests no són els que controlen el partit, que no s’ha d’oposar la nova generació del partit a la vella, que cap degeneració ens amenaça, que Trotski és responsable de tots aquests gravíssims càrrecs i que cal posar en guàrdia la joventut respecte d’això. Vegem com estan les coses realment.
En l’article, els nou camarades diuen que Trotski agafa pels cabells la qüestió dels joves (després hi tornarem), que ell s’adapta als joves, els dula. Escoltem què en diu Lenin:
“Han estat fundades escoles soviètiques, facultats obreres, s’hi instrueixen centenars de joves. Aquest treball farà els seus fruits. Si treballem sense massa precipitació, d’ací a alguns anys tindrem una massa de joves capaços de modificar radicalment el nostre aparell.”
Per què Lenin parla d’aquesta manera dels joves? Què l’impulsa a dir aquestes coses? ¿El desig d’adaptar-s’hi negligentment, d’adular-los, d’obtenir-ne els aplaudiments, o una comprensió real de la situació i del paper a complir pels joves? No es tracta d’“adulació” per part de Trotski, i no hi ha cap raó per a oposar-lo als altres caps del nostre partit. Els nou camarades diuen que Lenin ens ha ensenyat a tenir una actitud crítica envers els joves, a no estimular els seus errors. El camarada Trotski assumeix la mateixa actitud quan en l’XI Congrés del partit deia, i ho repeteix avui, “ ...açò no significa, per cert, que tots els actes i els estats d’ànim dels joves expressen tendències sanes”, o en un altre paràgraf: “La joventut de les escoles, reclutada en tots els estrats i subestrats de la societat soviètica, reflecteix en la seua variada composició tots els nostres errors i tots els nostres mèrits.” Si es jutja per les citacions, Trotski, abans que adular els joves, els crítica.
Igualment, la qüestió de la degeneració ha estat exposada de forma errònia. Trotski parla del perill de degeneració, tant per a la vella com per a la nova generació. La redacció de Pravda en respon de la manera següent:
“El perill teòric de degeneració existeix entre nosaltres. Sorgeix de la possibilitat d’una victòria gradual de l’economia capitalista sobre l’economia socialista i d’una progressiva soldadura entre els nostres quadres administratius i aquesta nova burgesia. Però ningú nega l’existència d’aquest perill.”
No obstant, el diuen en l’article els nou camarades: “Aquest perill de degeneració política no existeix entre nosaltres”, no concorda de cap manera amb aquesta declaració. En conseqüència, acusació i defensa no compten. Passem a l’acusació més greu: Trotski oposa dues generacions, les enfronta entre si, “vol minar la influència del provat Estat Major bolxevic”. Heus aquí el que escriu Trotski:
“Pretendre rebutjar a la vella generació seria una bogeria. Allò que cal és que aquesta vella generació canvie d’orientació i així puga exercir en el futur una influència preponderant sobre tota l’activitat autònoma del partit.”
¿Hi ha ací alguna oposició entre joves i vells, algun desig de minar els vells quadres? ¿Són aqueixos els conceptes que estan en la base de l’argumentació dels dos documents? Ens sembla que si s’analitzen seriosament i amb cura totes les declaracions citades de Trotski, és impossible veure-hi qualsevol atiament d’una de les parts, una intenció d’animositat. Al contrari, Trotski concep al nou curs com el millor mitjà per a consolidar i acréixer la influència dels vells quadres bolxevics.
Però si es rebutgen totes aquestes llegendes, aquestes interpretacions arbitràries i aquestes deformacions, i si s’estudia a fons la qüestió dels mètodes d’educació dels joves comunistes en l’esperit leninista, apareix clarament que Trotski té plena raó.
I si els nou camarades de la joventut comunista que han intervingut es prenguessen el treball d’examinar amb atenció la situació del jove comunista, que és la que millor coneixen, comprovaran que els joves comunistes del Konsomol no senten ésser els membres del partit en l’interior de la seua organització, sinó “joves comunistes en el partit”.
Aquest és un fet palesat moltes vegades pels militants més autoritzats.
Quina n’és la raó profunda? Ocorre que en el règim estret del partit, els joves no tenen possibilitat de participar en la suma de riquesa comuna acumulada durant llargs anys de treball del partit. El millor mode de transmetre als joves la tradició revolucionària bolxevic, totes les qualitats que han d’ésser pròpies del quadre del partit, és el nou curs de la democràcia aplicat “conscientment per la vella generació en interès de la continuïtat de la seua influència directiva”.
Heus aquí que, pel que fa a l’essència del problema, no és Trotski qui hi ha “agafat pels cabells” la qüestió dels joves (vinculada, segons la seua opinió, a totes les raons que motiven el nou curs en el partit) sinó que són els autors de les lletres els que li atribueixen posicions que mai ha sostingut.
En efecte (encara que siga involuntàriament), els nou camarades que han fet intervenir la joventut comunista en la discussió, han reduït tot a la qüestió de les dues generacions, sense vincular aquest problema al conjunt de la discussió i de tots els problemes que se li plantegen actualment al partit. I quan el mateix problema de les generacions és plantejat de manera errònia, quan és desnaturalitzat, tota intervenció en aquest sentit no pot menys que ésser un pas en fals: si aquestes intervencions menen a una discussió dels militants del Konsomol, aquesta discussió seguirà una línia falsa i provocarà aquell tipus de dissentiment contra el qual s’ha alçat el mateix Trotski.
El Comitè Central del Konsomol ha decidit no sotmetre a una discussió, particular dels membres del partit que treballen en l’organització dels joves, els problemes suscitats en la discussió del partit. Considerem aquesta decisió com injusta, però de totes maneres, aquesta no legitima l’article ací mencionat. Si la decisió que prohibeix que la discussió siga portada al Konsomol és justa, aquests camarades del Comitè Central han cregut necessari entrar en la discussió per a no dir res de nou, excepte una grollera acusació contra Trotski, inclinant-se no se sap davant de quina “divina trinitat”. ¿Com explicar aquest fet d’una altra manera que pel desig d’enfrontar Trotski amb els joves?
Ningú ha rebutjat (i menys Trotski) la necessitat de conservar la influència preponderant, la direcció dels vells quadres del partit; aquesta necessitat és més que evident per a cadascun de nosaltres. No discutim l’article dels nou a propòsit d’açò.
Ens oposem que s’atribuïsquen als camarades dirigents del partit opinions que ells mai han expressat, i per això també ens oposem que es desnaturalitzen els problemes, a observar-los sota una llum falsa, particularment davant dels joves comunistes. No volem que s’oculte la necessitat de crear en el partit una situació que permeta formar vertaders leninistes i no comunistes com aquells de què parla Lenin en el III Congrés del Konsomol:
“Nosaltres estem per la unitat, per la direcció vertaderament bolxevic del partit. Estem lluny de tancar els ulls sobre els perills que amenacen els joves. Conscients per contra d’aquests perills, no volem que s’oculte el problema del nou curs amb el pretext de defensar els drets històrics de la vella guàrdia del partit contra atemptats inexistents.”
V. Dalin, membre del CC del Konsomol
M. Fedorov, membre del CC del Konsomol
A. Sotxin, col·laborador del CC del Konsomol
A. Bezimenski, un dels fundadors del Konsomol, membre del comitè de Moscou
F. Delkhusin, exsecretari del Comitè de Moscou
B. Treivas, exsecretari del Comitè de Moscou
M. Dugacev, un dels fundadors del Konsomol