Des de la darrera guerra balcànica, s'ha produït una fonda transformació en la consciència popular de Bulgària[1].

La guerra, amb la seva estela de sang i dolors, va obrar com a revulsiu, causant una fonda revolució en l'esperit dels búlgars, que es troben actualment en un desconcertat període d'inquietud, que derivarà en conseqüències difícils de preveure.

L'indubtable és que el socialisme s'emportarà darrera seua tota l'opinió sana i honrada del país.

Durant la guerra, foren els socialistes els qui aixecaren enèrgicament la seva veu de protesta i endreçaren un manifest al poble de Bulgària advocant per la implantació de la República federal balcànica.

Amb la seva actitud, el partit socialista búlgar conquerí immenses simpaties, que es traduïren en una creixença formidable de la seva força.

Va ésser-ne una demostració prou eloqüent el triomf immens assolit pels socialistes en les darreres eleccions legislatives. La magnitud de la seva victòria àdhuc els va sorprendre a ells mateixos.

Enlluernat pel triomf, el poble búlgar no s'ha reduït a expressar la seva opinió, a demostrar el seu odi al govern i àdhuc al rei Ferran dipositant a l'urna la papereta electoral, sinó que s'ha llançat al carrer a manifestar la seva indisposició i a exterioritzar el seu propi descontent.

Greus successos han tingut lloc a Varna.

Els socialistes havien organitzat una manifestació antigovernamental a la qual s'ajuntà una gentada immensa, composta de ciutadans de tots els partits.

Un telegrama de Sofia a l'Agència dels Balcans, exposa els fets de la següent manera:

“Acaben d'esclatar violents tumults a Varna. Els membres del Partit Socialista han vingut a les mans amb llurs adversaris polítics”.

”Nombrosos ferits, alguns d'ells de gravetat, han estat conduïts als hospitals de la població.”

”Un gran nombre de magatzems han estat saquejats pels manifestants, els quals cridaven: “Fora el rei! Visca la República!”

”Les autoritats locals, en vista que la policia era impotent per a restablir l'ordre demanaren forces al comandant de la guarnició; però els soldats es negaren a sortir de la caserna per anar contra els socialistes”.

Fins aquí el telegrama de Sofia. Les noves són confuses i inconcretes; però no pot amagar-se la gravetat dels esdeveniments de Varna.

Com dèiem al principi no pot preveure's què és el que succeirà en endavant. És emperò evident que els fets de Varna no quedaran isolats i que altres successos més greus vindran a augmentar la fonda i violenta agitació que, com a exposició del general descontent, existeix a Bulgària [2].

[1] El mes de juny del 1913, la classe dirigent búlgara, encapçalada pel tsar Ferdinand, decidí declarar la guerra als seus antics aliats serbis i grecs. Al poble búlgar se li digué que la finalitat de la guerra era evitar que terres de llengua búlgara (macedònica) quedassen sota domini serbi o grec. L'objectiu primordial però era obtindre una sortida al mar Egeu (a Salònica o a Tràcia). El 28 de juny esclata la guerra amb un atac búlgar contra les posicions sèrbies de Gevgeli. Els dirigents búlgars confiaven en les pròpies forces, estimulats pels diplomàtics alemanys de Prússia i Àustria. Les coses es complicaren quan Romania i Turquia entraren en la guerra, del costat de Sèrbia i Grècia, que comptaven a més amb l'aquiescència de Rússia i França. Setmanes més tard, Bulgària perdia la guerra (Pau de Bucarest), i havia de cedir Adrianòpolis als turcs, i renunciar a qualsevol port egeu i a una gran quantitat de terres búlgares.

[2] En el decurs de la primera meitat del 1914, la força dels socialistes augmentà. No obstant l'esclat de la guerra, l'expectativa de recuperar la Macedònia búlgara, va fer que els monàrquics de nou recuperassen el control. El 1915 Bulgària entrà en la guerra i amb la derrota del 1918 es tornà a una situació semblant a la del 1913-14, però que aprofitaren millors els agraris que no pas els socialistes.