2. Capítol. El cicle del capital productiu| Inhalt| 4. Kapitel. Die drei Figuren des Kreislaufsprozesses

TERCER CAPÍTOL
El cicle del capital-mercaderia

La fórmula general per al cicle del capital-mercaderia és:

M´- D´- M ... P ... M´.

M´ no hi apareix tan sols com a producte, sinó també com a precondició de tots dos cicles, ja que ço que D - M és per a un capital, M' - D' ho és ja per a un altre, en la mesura que, si més no, una part dels propis mitjans de producció són el producte-mercaderia d'altres capitals individuals que es troben en els llurs cicles. En el nostre cas, per exemple, carbó, maquinària, etc., són el capital-mercaderia de l'explotador d'una mina, del constructor capitalista de màquines, etc. A més, ja en el Cap. I,4 es mostrava que ja en la primera repetició de D ... D', abans que es finalitze el segon cicle del capital monetari s'assum no tan sols el cicle P ... P, sinó també el cicle M ... M'.

Si la reproducció es troba en una escala ampliada, llavors la M' final és més gran que la M' inicial i s'hauria de designar per això M''.

La diferència entre la tercera forma de les dues primeres es veu, en primer lloc, en el fet que ací la circulació global s'obre amb les dues fases contraposades del cicle, mentre que en la forma I la circulació s'interromp amb el procés de producció, i en la forma II la circulació global apareix amb les dues fases contraposades tan sols com a mitjà del procés de reproducció i per tant constitueix el moviment intermedi entre P ... P. En D ... D' la forma de circulació és D - M ... M' - D' = D - M - D. En P ... P és la invertida M´- D´. D - M = M - D - M. En M´... M´ té en tot cas aquesta darrera forma.

En segon lloc: en la repetició dels cicles I i II, també quan els punts finals D' i P' constitueixen els punts inicials del cicle renovat, s'esvaeix la forma en la qual es generen. D´ = D + d, P´ = P + p comencen el nou procés una altra vegada com a D i P. En la forma III, però, el punt de partida M s'ha de designar com a M', també en la renovació del cicle a escala ampliada, i de fet per la següent raó. En la forma I, tan aviat com els D' com a tals obren un nou cicle, funcionen com a capital monetari D, com un avançament del valor ampliat de capital en forma monetària. La quantitat de capital monetari avançat, crescuda amb l'acumulació assolida mitjançant el primer cicle, s'ha elevat. Però tant si la quantitat de capital monetari avançat és de 422 lliures esterlines o de 500, no canvia gens que apareix com a mer valor de capital. D' ja no existeix com a capital ampliat o prenyat de plus-vàlua, com a relació de capital. No s'amplia més que en el procés. El mateix val per a P ... P'; P´ ha de funcionar sempre com a P, com a valor de capital que ha de produir plus-vàlua i renovar el cicle. - Per contra, el cicle de capital-mercaderia no s'obre amb valor de capital, sinó amb valor de capital augmentat en forma de mercaderia, i inclou per tant d'entrada el cicle no tan sols del valor de capital disponible en forma de mercaderia, sinó també la plus-vàlua. Si té lloc així en aquesta forma la reproducció simple, hi ha una M' de quantitat igual en el punt final que la que hi havia en el punt de partida. Si una part de la plus-vàlua passa al cicle del capital, apareix de fet al final, per comptes de M', una M'', una M' que obre el cicle posterior que és més gran que la que tancava el cicle anterior, i amb un valor de capital acumular més gran, i que per tant començarà el seu nou cicle amb la generació d'una nova plus-vàlua relativament més gran. En tots els casos M' obre el cicle sempre com un capital-mercaderia, que és = valor de capital + plus-vàlua.

M' com a M no apareix en el cicle d'un capital industrial individual com una forma d'aquest capital, sinó com a forma d'un altre capital industrial, en la mesura que els mitjans de producció en són producte. L'acte D - M (és a dir, D - Pm) del primer capital és per al segon capital M' - D'.

En la fase de circulació D - M A i Pm resten idèntics, en la mesura que són mercaderies en les mans dels llurs venedors, ací el treballador, de la seua força de treball, allà el posseïdor dels mitjans de producció que ven. Per al comprador, els diners del qualhi funcionen com a capital monetari, funcionen únicament com a mercaderies fins que no les ha comprat, és a dir mentre les confronta amb el seu capital existent en forma monetària amb mercaderies d'altri. Pm und A s'hi diferencien únicament en el sentit que Pm en les mans del seu venedor pot ésser M', i per tant capital, si Pm és la forma de mercaderia del seu capital, mentre que A per al treballador és sempre únicament mercaderia i no esdevé capital més que en les mans de comprador, com a component de P.

Per això, M', com a mera M, com a mera forma de mercaderia de valor de capita, no pot obrir cap cicle. Com a capital-mercaderia és sempre una dualitat. Sota el punt de mira del valor d'ús és el producte de la funció de P, ací fil, els elements del qual, A i Pm, provenen com a mercaderia de la circulació, i han funcionat únicament com a constituents de la producció d'aquest producte. En segon lloc, sota el punt de mira del valor, és el valor de capital P més la plus-vàlua generada en la funció de P.

Tan sols en el cicle del mateix M' pot i ha d'ésser M = P = el valor de capital que se separa de la part de M' en la qual existeix la plus-vàlua, el producte excedentari que representa la plus-vàlua, encara que tots dos siguen de fet separables, com en el fil, o no ho siguen, com en la màquina. Es fan separables tota vegada quan M' es converteix en D'.

Si el producte global de mercaderia fos separable en productes parcials independents i homogenis, com en el cas de les nostres 10.000 lliures de fil, i es pogués presentar així l'acte M' - D' en una suma de vendes successivament realitzades, de forma que el valor de capital pogués funcionar en forma de mercaderia com a M, seria separable de M', abans que la plus-vàlua, M', es realitzés en la totalitat.

De les 10.000 lliures de fil d'un valor de 500 lliures esterlines, 8.440 lliures = 422 lliures esterlines = el valor de capital, separable de la plus-vàlua. Si el capitalista ven primer 8.440 lliures de fil per 422 lliures esterlines, llavors aquestes 8.440 lliures de fil representen el valor de capital en forma de mercaderia; el producte excedentari contingut en la restant M' de 1.560 lliures de fil = plus-vàlua de 78 lliures esterlines no circula fins després; el capital pot arribar a M - D - M abans de la circulació del producte excedentari m - d - m.

O si ven primer 7.440 lliures de fil d'un valor de 372 lliures esterlines, i després 1.000 lliures de fil per valor de 50 lliures esterlines, pot substituir amb la primera part de M els mitjans de producció (la part constant del capital c) i amb la segona part de M substituir la part variable del capital v, la força de treball, i llavors seguir com abans.

Però si, sense aquestes vendes successives, les condicions del cicle ho permeten, el capitalista pot, per comptes de separar M' en c + v + p, assumir aquesta separació també en parts aliquotes de M'.

Per exemple, 7.440 lliures de fil = 372 lliures esterlines que, com a part de M' (10.000 lliures de fil = 500 lliures esterlines) representen la part constant del capital, i es divideixen elles mateixes de nou en 5.535,360 lliures de fil d'un valor de 276,768 lliures esterlines, la part que substitueix merament el valor dels mitjans de producció emprats en les 7.440 lliures de fil; 744 lliures de fil d'un valor de 37,200 lliures esterlines, que substitueixen únicament el capital variable; 1.160,640 lliures de fil d'un valor de 58,032 lliures esterlines, que són el producte excedentari portador de la plus-vàlua. A partir de les 7.440 lliures venudes, pot substituir el valor de capital que contenen mitjançant la venda de 6.279,360 lliures de fil per un preu de 313,968 lliures esrlines, i pot esmerçar el valor del producte excedentari de 1.160,640 lliures = 58,032 lliures esterlines com a ingressos.

Igualment pot separar 1.000 lliures de fil = 50 lliures esterlines = el valor variable del capital i vendre-les de la mateixa forma; 744 lliures de fil per 37,200 lliures esterlines, valor constant de capital de 1.000 lliures de fil; 100 lliures de fil per 5,000 lliures esterlines, part variable de capital de les mateixes; i per tant 844 lliures de fil per 42,200 lliures esterlines, substitució del valor de capital contingut en les 1.000 lliures de fil; finalment 156 lliures de fil d'un valor de 7,800 lliures esterlines, que contenen el producte excedentari i que es poden gastar com a tals.

Finalment pot dividir encara les 1.560 lliures de fil que resten, d'un valor de 78 lliures esterlines, en cas de vendre-les, de forma que la venda de 1.160,640 lliures de fil per valor de 58,032 lliures esterlines substitueixen els mitjans de producció continguts en les 1.560 lliures de fil, i 156 lliures de fil d'un valor de 7,800 lliures esterlines per substituir el valor del capital variable; plegades 1.316,640 Pfund Garn = 65,832 Pfd.St., substitueixen el valor global de capital; finalment el producte excedentari de 243,360 lliures = 12,168 lliures esterlines resta per esmerçar-se com a ingressos.

Cada element existent en el fil, c, v, m, és reduïble de nou en els mateixos components, i igualment cada lliura individual d'un valor d'1 xíling = 12 penics.

Si sumam els resultats de les tres vendes parcials anteriors, tornam al mateix resultat que la venda de 10.000 lliures de fil d'un colp.

Tenim de capital constant:

Del capital variable:

En la plus-vàlua:

Summa summarum:

M' - D' no és més que la venda de 10.000 lliures de fil. Les 10.000 lliures de fil són mercaderia, com qualsevol altre fil. Al comprador l'interessa el preu de 1 xílings per lliura, o de 500 lliures esterlines per 10.000 lliures. Si en el tracte passa a la composició de valor, ho fa tan sols per demostrar amb una visió inquisitiva si es pot vendre la lliura per sota d'1 xíling i si encara seria un bon negoci per al venedor. La quantitat que compra, però, depèn de la seua necessitat; si és, per exemple, el posseïdor d'una teleria, depèn llavors de la composició del capital que funciona en la seua pròpia teleria, no de la del filador al qual compra. Les relacions amb les quals la M' ha de substituir d'una banda el capital que l'ha elaborada (és a dir, els diferents components del capital) i servir de l'altra com a producte excedentari, bé per a l'esmerçament de la plus-vàlua, per bé a l'acumulació de capital, existeixen tan sols en el cicle del capital, del qual les 10.000 lliures de fil són la forma de mercaderia. Això no té res a veure amb la venda com a tal. Ací s'assum, a més, que M' es ven pel seu valor, de forma que es tracta tan sols de la seua conversió de forma de mercaderia a forma monetària. Per a M', com a forma funcional en el cicle d'aquest capital individual, que ha de substituir el capital productiu, és decisiu fins a quin punt hi ha, si n'hi ha, discrepància entre el preu i el valor en la venda, però això no ens preocupa ara en la consideració de les meres distincions formals.

En la forma I, D ... D' apareix el procés de producció en el mig de dues fases mútuament complementàries i oposades de la circulació del capital; passa abans d'entrar en la fase concloent M' - D'. Els diners s'avancen com a capital, primer es converteixen en els elements de producció, i d'aquests en producte-mercaderia i aquest producte-mercaderia se substitueix de nou per diners. És un cicle complet i concloent de negoci, el resultat del qual són diners que pot emprar tothom i per tot. El nou començament es dóna així únicament com a possibilitat. D ... P ... D´ poden ésser igualment el darrer cicle que conclou un capital individual que es retira de la funció del negoci, com el primer cicle d'un capital que es llença al funcionament. El moviment general és ací D ... D', de diners a més diners.

En la forma II, P ... M' - D' - M ... P (P') el procés global de circulació segueix a la primera P i precedeix la segona; se segueix, però, en l'ordre oposat a la forma I. La primera P és el capital productiu, i la seua funció del procés de producció, com a precondicionant del procés de circulació subsegüent. La P final, per contra, no és el procés de producció; és tan sols la repetició del capital industrial en la seua forma de capital productiu. I de fet ho és com a resultat de la transformació en la darrera fase de circulació del valor de capital en A + Pm, en els factors subjectiu i objectiu, que en la llur reunió constitueixen la forma presencial del capital productiu. El capital, siga P o P', és present en la conclusió novament en una forma en la qual ha de funcionar de nou com a capital productiu, ha de realitzar el procés de producció. La forma general del moviment, P ... P, és la forma de reproducció i no mostra, com D ... D', l'ampliació com a objectiu del procés. Fa més fàcil per això a l'economia clàssica d'ignorar la forma de determinació capitalista del procés de producció i presentar la producció com a objectiu del procés, de forma que es produeix tant i tan barat com siga possible i que el producte es bescanvia per la més gran varietat possible d'altres productes, en part per a la renovació de la producció (D - M), i en part pel con)sum (d - m). Llavors, com que D i d hi apareixen tan sols com a mitjans efímers de circulació, es poden passar per alt les particularitats tant dels diners com del capital monetari, i tot el procés apareix simple i natural, és a dir que posseeix la naturalitat del racionalisme superficial. En el capital-mercaderia s'oblida igualment en ocasions el beneficis, i figura, pel que fa al discurs sobre el cicle de producció en general, tan sols com a mercaderia; i pel que fa, però, al discurs sobre els components del valor, com a capital-mercaderia. L'acumulació apareix naturalment d'aquesta manera com a producció.

En forma III, M' - D' - M ... P ... M' les dues fases del procés de circulació obren el cicle, i de fet en el mateix ordre que en la forma II, P ... P'; segueix, després, com de fet en la forma I amb la seua funció, el procés de producció; amb el resultat del darrer, M', conclou el cicle. Com en la forma II amb P com a mera repetició del capital productiu, conclou ací amb M', com a repetició del capital-mercaderia; com en la forma II el capital ha de començar de nou en la seua forma final P el procés com a procés de producció, ací arran de la reaparició del capital industrial en la forma de capital-mercaderia, el cicle ha d'obrir-se de nou amb la fase de circulació M' - D'. Totes dues formes del cicle són incompletes, perquè no acaben amb D', els diners reconvertits, el valor ampliat de capital. Totes dues han de continuar així i concloure per tant la reproducció. El cicle global en la forma III és M' ... M´.

Ço que diferencia la tercera forma de les dues primeres és que és tan sols en aquest cicle que el valor ampliat de capital, i no l'originari, que encara ha d'ampliar-se, apareix com a punt de partida de la seua ampliació. M' com a relació de capital és ací el punt de partida i actua decididament en tot el cicle perquè inclou tant el cicle del valor de capital com el de la plus-vàlua en la seua primera fase, i perquè la plus-vàlua, de mitjana si no en cada cicle, s'ha d'esmerçar parcialment com a ingressos, passar per la circulació m - d - m, i ha de funcionar com a element d'acumulació de capital.

En la forma M' ... M es presuposa el consum de producte global de mercaderia com a condició del decurs normal del cicle del propi capital. El consum individual del treballador i el consum individual de la part no-acumulada del producte excedentari comprenen el consum individual global. Per tant el consum en la globalitat - com a consum individual i com a productiu - entra com a condició en el cicle M'. El consum productiu (la qual cosa inclou el consum individual del treballador, ja que la força de treball és un producte constant, dins uns certs límits, del consum individual del treballador) el gestiona cada capital individual per ell mateix. El consum individual, fora d'allò necessari per a l'existència del capitalista individual, s'assum únicament com a acte social, de cap manera com a acte del capitalista individual.

En les formes I i II el moviment global es presenta com el moviment del valor de capital avançat. En la forma III el capital ampliat, en forma de producte global de mercaderia, constitueix el punt de partida i posseeix la forma del capital en moviment, capital de mercaderia. No és fins la seua conversió en diners que aquest moviment es dobla en moviment de capital i moviment d'ingressos. La divisió del producte social global, com la divisió particular del producte de cada capital individual de mercaderia, en, d'una banda, fons individual de consum i de l'altra en fons de reproducció, s'inclou en aquesta fons dins del cicle del capital.

En D ... D' s'inclou la possible ampliació del cicle segons l'abast de d que entra en el cicle renovat.

En P ... P, P pot començar de nou el cicle amb el mateix valor, o potser menys, i representar encara una reproducció a escala ampliada; si, per exemple, els elements de mercaderia s'han abaratit com a conseqüència d'una productivitat més elevada del treball. Contràriament, un capital productiu crescut d'acord amb el seu valor pot, en un cas oposat, representar una reproducció a escala materialment disminuïda si, per exemple, els elements de producció s'han encarit. El mateix val per M' ... M'.

En M' ... M' el capital en forma de mercaderia presuposa la producció; torna com a premisa dins d'aquest cicle en la segona M. Si aquesta M no s'ha produït o reproduït encara, el cicle s'atura; aquesta M s'ha de reproduir, en gran part com a M' d'un altre capital industrial. En aquest cicle M' existeix com a punt de partida, punt intermedi i punt final del moviment, de forma que sempre hi és. És la condició contínua del procés de reproducció.

M´... M´ es diferencia per un altre moment de les formes I i II. Tots tres cicles tenen en comú que la forma amb la qual el capital obre el seu procés cíclic també és la forma amb la qual el conclou, i per això es troba de nou en la forma inicial amb la qual obra de nou el mateix cicle. La forma inicial D, P, M' és sempre la forma amb la qual s'avança el valor de capital (en III amb la plus-vàlua que se li afegeix), i per tant la forma original en relació al cicle; la forma final D', P, M' és en cada cas la forma convertida d'una forma funcional que la precedeix en el cicle, que no és la forma originària.

Així D' en I és una forma convertida de M', la P final en II és una forma convertida de D (i en I i II aquesta conversió s'efectua mitjançant un simple acte de circulació de mercaderies, mitjançant un canvi formal de posició de mercaderia i diners); en III M' és una forma convertida de P, el capital productiu. Però ací en III la conversió no afecta tan sols la forma funcional del capital, sinó també la quantitat del seu valor; en segon lloc, però, la conversió no és el resultat d'un canvi merament formal de posició que pertany al procés de circulació, sinó una conversió real, per la qual passen la forma d'ús i el valor del component de mercaderia del capital productiu en el procés de producció.

La forma de l'extrem inicial D, P, M' es presuposa en cadascun dels cicles I, II, III; la forma de retorn en l'extrem final l'estableix i per tant la condiciona la sèrie de metamorfosis del propi cicle. M', com a punt final del cicle d'un capital industria individual, suposa tan sols la no-circulació de la forma P que pertany al mateix capital industrial, del qual és producte. D', com a punt final a I, com a forma convertida de M' (M' - D'), suposa que D ja és en mas del comprador, tot existint fora del cicle D ... D' i que mitjançant la venda de M' hi és arrossegat i se'l fa la pròpia forma final. Així la P final suposa en II que A i Pm (M) ja existeixen fora i que mitjançant D - M s'hi incorporen com a forma final. Però a banda del darrer extrem, el cicle del capital monetari individual no suposa en general la presència de capital monetari, ni tampoc el cicle del capital productiu individual presuposa el capital productiu en el seu cicle. En I D pot ésser el primer capital monetari, en II P pot ésser el primer capital productiu, entrant en l'escena històrica, però en III

M es presuposa doblement fora del cicle. Una vegada en el cicle M' - D' - M . Aquesta M, en la mesura que consisteix en Pm, és mercaderia en les mans del venedor; és ella mateixa capital-mercaderia, en la mesura que és producte d'un procés de producció capitalista; i encara que no ho siga, apareix com a capital-mercaderia en les mans del comerciant. L'altra vegada en la segona m en m - d - m, que ha d'ésser igualment disponible com a mercaderia per poder-se vendre. En tot cas, siguen capital-mercaderia o no, A i Pm són tan mercaderies com M' i es relacionen entre ells com a mercaderia. El mateix val per la segona m en m - d - m. En la mesura per tant que M´ = M (A + Pm), té mercaderies com a elements constitutius propis i ha de substituir-se per les mateixes mercaderies en la circulació; com també en m - d - m la segona m s'ha de substituir mitjançant unes altres mercaderies equivalents en circulació.

Damunt la base del sistema de producció capitalista com a dominant, totes les mercaderies en mans del venedor han d’ésser capital-mercaderia. Continua així en les mans del comerciant, o ho esdevenen si abans no ho eren encara. O han d’ésser mercaderies – per exemple, articles importats – que substitueixn capital-mercaderia originari, i el donen per tant únicament que sota una altra forma presencial.

Els elements de mercaderia A i Pm, en els quals consisteix el capital productiu P, no posseeixen com a formes presencials de P el mateix aspecte que en els diferents mercats de mercaderies on foren adquirits. Ara són units, i en la llur combinació poden funcionar com a capital productiu.

Que tan sols en aquesta forma III, dins el propi cicle, apareix M com a presupòsit de M, deriva així del fet que el punt de partida és el capital en forma de mercaderia. El cicle s’obre amb la substitució de M’ (en la mesura que funciona com a valor de capital, tan si s’ha engrandit amb l’afegit de la plus-vàlua com si no) per les mercaderies que constitueixen els seus elements de producció. Aquesta substitució, però, inclou tot el procés de circulació M - D - M (= A + Pm) i n’és el resultat. Per tant ací M es troba en tots dos extrems, però el segon extrem, que rep la seua forma M mitjançant D – M des de fora, des del mercat de mercaderies, no és el darrer extrem del cicle, sinó tan sols dels seus dos primers estadis que inclouen el procés de circulació. El seu resultat és P, que entra llavors en aquesta funció, el procés de producció. És tan sols com el resultat, i per tant no com a resultat del procés de circulació, que M’ apareix com a conclusió del cicle i en la mateixa forma com l’extrem inicial M’. Per contra, en D ... D’, P ... P, els extrems finals D’ i P són els resultats immediats del procés de circulació. Ací es presuposen tan sols en conclusió de la vegada que D’ és en altres mans i de l’altra vegada P hi és. En la mesura que el cicle passa entre els extrems, ni D en un cas ni tampoc P en l’altre – la presència de D, com a diner aliè, de P, com a procés aliè de producció – apareixen com a presupòsits d’aquest cicle. M’ ... M suposen per contra M (= A + Pm) com a mercaderies alienes en mans alienes, que llencen al cicle el procés introductori de circulació i es transformen en capital productiu, com a resultat de la funció de les quals ara de nou M’ esdevé la forma final del cicle.

Però justament perquè el cicle M’ ... M presuposa sota la seua rúbrica un altre capital industrial en forma de M (= A +Pm) (i Pm inclou diverses altres menes de capital, per exemple en el nostre cas màquines, carbó, petroli, etc.), demana per ell mateix que se’l considere no tan sols com a forma general del cicle, és a dir com una forma social sota la qual cada capital industrial individual (llevat de la primera inversió) puga considerar-se, és a dir no tan sols com una forma de moviment comuna a tots els capitals industrials individuals, sinó alhora com a forma de moviment de la suma dels capitals individuals, i per tant del capital global de la classe capitalista, un moviment en el qual cada capital industrial individuals apareix tan sols com a moviment parcial que es barreja amb els altres i que s’hi condiciona. Si consideram, per exemple, el producte anual global de mercaderia d’un país i analitzam el moviment amb el qual una part substitueix el capital productiu de tots els negocis individuals, i una altra part entra en el consum individual de les diferents classes, així consideram M’ ... M’ com a forma de moviment tant del capital social com de la plus-vàlua que genera, és a dir el producte excedentari. Que el capital social siga la suma de capitals individuals (inclosos els capitals accionarials o el capital estatal, en la mesura que els governs empren treball assalariat productiu en mines, ferrocarrils, etc., i funcionen com a capitalistes industrials), i que el moviment global del capital social = la suma algebraica dels moviments de capitals individuals, no exclou de cap manera que aquest moviment, com a moviment d’un capital individual aïllat, oferesca d’altres fenòmens, com fa el mateix moviment quan se’l considera sota el punt de mira d’una part del moviment global del capital social, i per tant en connexió amb els moviments de les seues altres parts, i que resolga alhora problemes les solucions dels quals s’han de presuposar en la consideració del cicle d’un capital individual aïllat per comptes d’ésser el resultat d’aquesta consideració.

M’ ... M’ és l’únic cicle on el valor de capital originàriament avançat constitueix tan sols una part de l’extrem que obre el moviment i on el moviment d’entrada es revela com a moviment total del capital industrial; tant de la part del producte que substitueix el capital productiu, com de la part del producte que constitueix la plus-vàlua i de la qual una part s’esmerça de mitjana com a ingrés, i una altra part serveix com a element de l’acumulació. Tant l’esmerçament de la plus-vàlua com a ingrés, com també el consum individual, s’inclouen en aquest cicle. El darrer, però, s’inclou també a més perquè el punt de partida M, mercaderia, existeix com un article amb una certa mena d’utilitat; cada article produït capitalísticament és, però, capital-mercaderia, tant se val si la seua forma d’ús es destina al consum productiu o individual, o a tots dos. D ... D’ mostra tan sols l’aspecte de valor, l’ampliació de valor del capital avançat com a objectiu de tot el procés; P ... P (P´) assenyala el procés de producció del vapital com a procés de reproducció amb grandària constant o creixent del capital productiu (acumulació); M´... M´, revelada ja durant el seu extrem inicial com a aspecte de la producció capitalista de mercaderies, inclou d’entrada el consum productiu i individual; el consum productiu i l’ampliació de valor que comporta apareixen tan sols com una branca del seu moviment. Finalment, com que M’ pot existir en forma d’utilitat que ja no pot entrar de nou en cap procés de producció, s’assenyala d’entrada que els diversos components de valor expressats en porcions de producte de M’ han d’assumir tantes altres posicions, segons si M’ ... M’ es pren com a forma del moviment del capital global social o com a moviment independent d’un capital industrial individual. En totes aquestes propietats demostra aquest cicle que va més enllà del cicle aïllat d’un capital merament individual.

En la figura M’ ... M’ apareix el moviment del capital-mercaderia, és a dir del producte global produït capitalísticament, tant com a presuposició del cicle independent del capital individual com alhora condicionat per ell. Per tant, si es copsa aquesta figura en la seua particularitat, ja no n’hi ha prou amb limitar-se a indicar que les metamorfosis M’ - D’ i D – M són d’una banda seccions funcionalment determinades de la metamorfosi del capital i d’altra banda baules de la circulació general de mercaderies. Es fa necessari esclarir la barreja de les metamorfosis d’un capital individual amb les d’altres capitals individuals i amb la part del producte global destinada al consum individual. En l’anàlisi del cicle del capital industrial individual ens basam principalment per això en les dues primeres formes.

Com a forma d’un capital individual aïllat apareix el cicle M’ ... M’ per exemple en l’agricultura, on es compta de collita en collita. En la figura II parteix de la sembra, en la figura III de la collita, o com diuen els fisiòcrates, en la primera dels avances, en la darrera de les reprises. El moviment del valor de capital apareix en III d’entrada tan sols com a part del moviment de la quantitat general de producte, mentre que en I i II el moviment de M’ constitueix tan sols un moviment en el moviment d’un capital aïllat.

En la figura III les mercaderies que es troben en el mercat són el presupòsit continu del procés de producció i reproducció. Si hom es fixa així en aquesta figura, tots els elements del procés de producció provenen de la circulació de mercaderies i consistir tan sols en mercaderies. Aquesta concepció esbiaixada passa per alt els elements del procés de producció independents dels elements de mercaderia.

Com que en M’ ... M’ el producte global (el valor global) és el punt de partida, s’hi mostra ací que (a banda del comerç exterior) la reproducció a escala ampliada, sota una productivitat constant, tan sols es pot trobar si la part del producte excedentari a capitalitzar ja conté els elements materials del capital productiu addicional; que, per tant, en la mesura que la producció d’un any serveix de presupòsit de la del següent, o en la mesura que això pot esdevindre simultàniament amb el procés de reproducció simple dins un mateix any, el producte excedentari es produeix ja en una forma que el capacitat de funcionar com a capital addicional. L’augment de productivitat pot augmentar tan sols el material de capital, sense elevar-ne el valor; constitueix, però, d’aquesta forma, material addicional per a l’ampliació de valor.

M’ ... M’ fonament el Tableu économique de Quesnay, i mostra un gran i correcte tacte que, en oposició a D ... D’ (la forma aïllada i fixa del sistema mercantil) triàs aquesta forma i no P ... P.