Del nostre corresponsal.

Quan Friedrich Wilhelm IV pujà al tro no hi havia monarca més popular enlloc d'Europa. Ara no n'hi ha cap de més impopular, ni un de sol, ni tan sols Nikolaj de Rússia, que si més no és adorat per la sorda i brutal estupidesa dels seus degradats serfs. El rei prussià, que s'anomena emfàticament “el rei cristià”, ha fet de la seua cort la unió més còmica de sants ploraners i de cortesans pietosos, i ha fet tot el que ha pogut per obrir els ulls de la nació, i no debades. Començà amb una comèdia de liberalisme, després passà al feudalisme; i acabà amb l'establiment d'un govern policial. La premsa és sotmesa a una rigorosa censura, i a uns processos judicials, davant jutges, pagats pel rei, i mobibles pel rei, que realitzen judicis sense jurats, i a porta tancada. L'opressió és molt marcada. Els estudiants de Berlín començaren amb la celebració de reunions i la discusió de temes polítics; aquestes reunions foren aturades per la policia, els conferenciants arrestats, perseguits i qualques foren expulsats de la Universitat. El doctor Nauwerck, professor universitari, que ensenyava política moderna, i que no vacil·lava en proclamar les seues conviccions republicanes, veia com a les seues classes hi assistien espies del govern, i finalment foren aturades il·legalment pel govern, fa cosa d'un mes. La Universitat protestà contra aquesta obstrucció, i part dels seus membres protestaren públicament; per aquest crim ara són perseguits. En manifestacions públiques d'estudians, que tingueren lloc al febrer, es llençaren crits en favor del professor Hoffman, que havia sigut destituïts per publicar poesia satírica. La conseqüència d'això fou, de nou, l'expulsió de mitja dotzena d'estudiants, i per tant inhabilitats per prendre cap càrrec governamental, o exercir la professió mèdica. A Dusseldorf, a Renània, la mascarada pública anyal de carnestoltes fou aturada per la policia, amb l'excusa d'al·lusions polítiques, i es prohibí els pobres dusseldorfians fins i tot d'anar a Colònia i de prendre-hi part en la processió. Aquestes són tan sols part de les mesures opressores que han posat en evidència el govern; i han tingut un efecte miraculós en el desenvolupament de l'opinió pública. Han desvetllat la nació d'un estadi de letàrgia política, i l'han dut a aital excitació que fins i tot els partidaris més vells i lleials del “rei cristià” comencen a albirar amenaces en l'estabilitat de l'actual ordre de coses. La insatisfacció creix arreu, i s'ha fet gairebé universal a la províncies renanes, a la Prússia oriental, Posen, Berlín i les grans ciutats. La gent està decidida a tindre una premsa lliure i una constitució amb ella. Però hi ha molt material combustible escampat per tot Alemanya, i les opinions són tan diverses, que és impossible de predir on s'aturarà, si és que ha començat, el moviment. Amb tot, serà en la direcció de la democràcia, això és evident...