Nikolaj Lenin

Els bolxevics hauríem de prendre el poder!

(Lletra al Comitè Central i als Comitès de Moscou i de Petrograd del POSDR)


Escrita el 12-14 de setembre del 1917. El 1921 fou publicada (Bol's'eviki dolz'nij vzjat' blast'!) a “Proletarskaja Revoljocija”, n. 2


Després d'haver aconseguit la majoria a totes dues capitals dels soviets d'obrers i de soldats, els bolxevics poden i haurien de prendre el govern.

Poden, ja que la majoria activa dels elements revolucionaris del poble de totes dues capitals és prou gran com per arrossegar les masses, per vèncer la resistència dels contraris, per trencar-la, per aconseguir el poder i per mantindre'l.. Ja que en oferir immediatament una pau democràtica, en lliurar immediatament la terra als camperols, en restaurar les institucions i llibertats democràtiques retallades i trencades per Kerenski, els bolxevics faran un govern que ningú podrà enderrocar.

La majoria del poble és amb nosaltres. Això ho demostra el llarg i dolorós camí fet des del 6 de maig fins al 31 d'agost i al 12 de setembre: la majoria en els soviets de les capitals és fruit de l'evolució del poble cap al nostre costat. Les vacil·lació dels esses-erres i dels menxevics, i el reforçament dels internacionalistes entre ells també ho demostren.

La conferència democràtica no representa la majoria dels revolucionaris, sinó tan sols els estrats petits-burgesos conciliadors. És impossible deixar-se enganyar per les xifres de les eleccions, no és qüestió d'eleccions: comparau les eleccions de les dumes municipals de Píter i de Moscou i les eleccions als soviets. Comparau les eleccions de Moscou amb la vaga del 12 d'agost a Moscou: són les dades objectives de la majoria d'elements revolucionaris que guia les masses.

La conferència democràtica enganya la pagesia, no li dóna ni la pau, ni la terra.

Únicament un govern bolxevic satisfarà la pagesia.

* * *

Per què els bolxevics hauríem de prendre el poder ara?

Perquè la imminent rendició de Píter disminuirà un miler de vegades les nostres oportunitats.

I mentre al capdavant de l'exèrcit hi haja Kerenski i companyia no podem evitar la rendició de Píter.

I és impossible «esperar» a l'Assembla constituent, ja que amb la pròpia rendició de Píter, Kerenski i companyia sempre la poden aturar. Tan sols el nostre partit, en prendre el poder, pot garantir la convocatòria de l'Assemblea constituent i, en haver pres el poder, acusarà els altres partits d'haver-la retrasat i demostrarà aquesta acusació.

S'hauria de previndre i és possible de fer-ho, una pau separada entre els imperialistes anglesos i alemanys, tan sols si s'actua ràpidament.

La gent està cansada de les vacil·lacions dels menxevics i dels esses-erres. És tan sols la nostra victòria a les capitals la que durà els camperols al costat nostre.

* * *

La qüestió del «dia» de la revolta, d'aquest «moment» en el sentit estricte, es resoldrà tan sols pel sentit comú dels qui són en contacte amb els obrers i els soldats, amb les masses.

La qüestió és que el nostre partit ara, davant la Conferència Democràtica, fa gairebé un congrés, i aquest congrés hauria de resoldre (ho vulga o no, ho hauria de fer) el destí de la revolució.

La qüestió és fer que la tasca quede clara pel partit: en l'ordre del dia cal posar-hi la revolta armada de Píter i Moscou (amb la seua regió), la presa del poder i l'enderrocament del govern. Hem de considerar com fer-ne l'agitació, sense expressar-ho així en la premsa.

Hem de recordar i reflexionar en les paraules de Marx quant a la revolta: «la revolta és un art», etc.

* * *

Esperar-se a una majoria «formal» dels bolxevics seria una candidesa: cap revolució no s'espera per això. I Kerenski i companyia tampoc no s'esperen, i preparen la rendició de Píter. Les penoses vacil·lacions de la «Conferència Democràtica» haurien de fer perdre la paciència dels obrers de Píter i de Moscou, i ho faran! La història no ens perdonarà si no prenem el poder ara.

Que no hi ha estructura? L'estructura hi és: els soviets i les organitzacions democràtiques. La situació internacional ara, davant la imminència d'una pau separada entre anglesos i alemanys, ens afavoreix. Ara, oferir la pau als pobles suposa guanyar.

En prendre el poder alhora a Moscou i a Píter (no importa on siga primer; fins i tot es pot començar per Moscou), triomfarem certament i sens dubte.

N.Lenin

.