En el número 48 (del 28 de març) de “Put' Pravd” el partit obrer socialdemòcrata rus publicà la declaració de la igualtat nacional, o com el seu nom indica, - “la declaració de la supressió de totes les restriccions de drets dels hebreus i totes les restriccions relacionades amb qualsevol origen o vinculades a qualsevol nacionalitat”.

En mig de les preocupacions i les penúries que comporta la lluita per l'existència, per un tros de pa, els obrers russos no poden i no haurien d'oblidar l'opressió nacional sota el jou de la qual hi ha desenes i desenes de milions de “minoritaris”, que habiten Rússia. Una nació predominant – els grans russos – suposen el 45% de la població de l'imperi. De cada 100 habitants més de 50 pertanyen als “minoritaris”.

I tota aquesta enorme població és sotmesa a condicions de vida fins i tot més brutals que les condicions de vida del rus.

La política d'opressió de les nacionalitats és una política de divisió de les nacions. És alhora una política de perversió continuada de la consciència nacional. Contra els interessos de les diverses nacions es construeix un enverinament de proporcions gegantines. Preneu qualsevol cas i veureu que la persecució de les “minories” provoca una malfiança mútua entre el camperol rus, el petit burgès rus, l'artesà rus, i el camperol, el petit burgès, l'artesà hebreu, finès, polonès, georgià, ucraïnès – a costa de la qual s'alimenta la colla dirigent.

Però la classe obrera no necessita cap divisió, sinó una unificació. Per ell no hi ha pitjor enemic que els prejudicis i supersticions brutals, que amaguen els enemics autèntics. L'opressió “nacional” - un pal de dues puntes. Una fereix les “minories”, l'altra el poble rus.

I en conseqüència la classe obrera s'ha d'expressar de la forma més clara contra tota opressió de les nacionalitats.

Contra la propaganda xovinista, que prova de distreure la seua atenció de la persecució de les minories, cal que opose la convicció en la necessitat de la plena igualtat de tots i en el refús definitiu de qualsevol privilegi per qualsevol nació.

Es realitza una propaganda xovinista especialment dirigida contra els jueus. Es prova de trobar un cap de turc per tots els mals – el poble hebreu.

I en conseqüència la declaració posa en primer lloc la desprotecció dels hebreus.

L'escola, els quarters, les tribunes parlamentàries – absolutament tot s'empra per generar un odi fosc, salvatge i repugnant contra els hebreus.

A aquesta ocupació negra i roïna no sols s'hi dedica la púrria, sinó també s'hi esmercen professors reaccionaris; científics, periodistes, diputats. Es gasten milions i milers de milions de rubles per enverinar la consciència del poble.

El punt d'honor dels obrers russos – aquest manifest contra l'opressió nacional rebé el suport de desenes de milers de signatures i adhesions proletàries... De la millor forma reforçarà la plena unitat, l'aplec de tots els obrers de Rússia sense distinció de nacionalitats.

.