Lenin

Materialisme i empiriocriticisme

Notes crítiques sobre una filosofia reaccionària

1908

Edicions internacionals Sedov

Versió catalana establerta des de: Materialismo y empirocriticismo, Ediciones Pueblos Unidos, Montevideo, 1966 i Materialismo y empiriocriticismo, en Obras escogidas en 12 toms, tom IV, Editorial Progreso, Moscou, 1976. Disponible en .pdf.

Índex

PRÒLEG A LA PRIMERA EDICIÓ

A MANERA D’INTRODUCCIÓ: COM REFUTAVEN EL MATERIALISME CERTS «MARXISTES» EN 1908 I COM EL REFUTAVEN CERTS IDEALISTES EN 1710

CAPÍTOL I: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DE L’EMPIROCRITICISME I LA DEL MATERIALISME DIALÈCTIC. I

1. Les sensacions i els complexos de sensacions

2. “El descobriment dels elements del món”

3. La coordinació de principi i el “realisme ingenu”

4. Existia la naturalesa abans que l’home?

5. Pensa l’home amb l’ajuda del cervell?

6. Sobre el solipsisme de Mach i Avenarius

CAPÍTOL II: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DE L’EMPIROCRITICISME I LA DEL MATERIALISME DIALÈCTIC. II

1. La “cosa en si” o V. Txernov refuta F. Engels

2. Del “transcensus”, o com V. Basàrov “arregla” Engels

3. L. Feuerbach i J. Dietzgen sobre la “cosa en si”

4. Existeix la veritat objectiva?

5. La veritat absoluta i relativa, o sobre l’eclecticisme d’Engels descobert per A. Bogdànov

6. El criteri de la pràctica en la teoria del coneixement

CAPÍTOL III: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DEL MATERIALISME DIALÈCTICA I LA DE L’EMPIROCRITICISME. III

1. Què és la matèria? Què és l’experiència?

2. L’error de Plekhanov en allò tocant el concepte d’”experiència”

3. De la causalitat i de la necessitat en la naturalesa

4. El “principi de l’economia del pensament” i la qüestió de la “unitat del món”

5. L’espai i el temps

6. Llibertat i necessitat

CAPÍTOL IV: ELS FILÒSOFS IDEALISTES, COM A COMPANYS D’ARMES I SUCCESSORS DE L’EMPIROCRITICISME.

1. La crítica del kantisme des de l’esquerra i des de la dreta.

2. De com s’ha burlat l’“empirosimbolista” Iushkèvitx de l’“empirocriticista” Txernov.

3. Els immanentistes, com a companys d’armes de Mach i Avenarius.

4. Cap a on es desenrotlla l’empirocriticisme?

5. L’“empiromonisme” de A. Bogdànov.

6. La “teoria dels símbols” (o dels jeroglífics) i la crítica de Helmholtz.

7. Dos classes de crítica de Dühring.

8. Com va poder agradar J. Dietzgen als filòsofs reaccionaris?

CAPÍTOL V: LA NOVÍSSIMA REVOLUCIÓ EN LES CIÈNCIES NATURALS I L’IDEALISME FILOSÒFIC.

1. La crisi de la física contemporània.

2. “La matèria ha desaparegut”.

3. És concebible el moviment sense matèria?

4. Les dos direccions de la física contemporània i l’espiritualisme anglès.

5. Les dos direccions de la física contemporània i l’idealisme alemany.

6. Les dos direccions de la física contemporània i el fideisme francès.

7. “Un físic idealista” rus.

8. Essència i significació de l’idealisme “físic”.

CAPÍTOL VI: L’EMPIROCRITICISME I EL MATERIALISME HISTÒRIC.

1. Les excursions dels empirocriticistes alemanys al camp de les ciències socials.

2. Com corregeix i “desenrotlla” Bogdànov a Marx.

3. “Les bases de la filosofia social” de Suvórov.

4. Els partits en filosofia i els filòsofs acèfals.

5. Ernst Haeckel i Ernst Mach.

CONCLUSIÓ.

COMPLEMENT AL § I DEL CAPÍTOL IV.

Des de quina banda va abordar N. G. Txernishevski la crítica del kantisme?