Notes crítiques sobre una filosofia reaccionària
1908
Edicions internacionals Sedov
Versió catalana establerta des de: Materialismo y empirocriticismo, Ediciones Pueblos Unidos, Montevideo, 1966 i Materialismo y empiriocriticismo, en Obras escogidas en 12 toms, tom IV, Editorial Progreso, Moscou, 1976. Disponible en .pdf.
Índex
CAPÍTOL I: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DE L’EMPIROCRITICISME I LA DEL MATERIALISME DIALÈCTIC. I
1. Les sensacions i els complexos de sensacions
2. “El descobriment dels elements del món”
3. La coordinació de principi i el “realisme ingenu”
4. Existia la naturalesa abans que l’home?
5. Pensa l’home amb l’ajuda del cervell?
6. Sobre el solipsisme de Mach i Avenarius
CAPÍTOL II: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DE L’EMPIROCRITICISME I LA DEL MATERIALISME DIALÈCTIC. II
1. La “cosa en si” o V. Txernov refuta F. Engels
2. Del “transcensus”, o com V. Basàrov “arregla” Engels
3. L. Feuerbach i J. Dietzgen sobre la “cosa en si”
4. Existeix la veritat objectiva?
5. La veritat absoluta i relativa, o sobre l’eclecticisme d’Engels descobert per A. Bogdànov
6. El criteri de la pràctica en la teoria del coneixement
CAPÍTOL III: LA TEORIA DEL CONEIXEMENT DEL MATERIALISME DIALÈCTICA I LA DE L’EMPIROCRITICISME. III
1. Què és la matèria? Què és l’experiència?
2. L’error de Plekhanov en allò tocant el concepte d’”experiència”
3. De la causalitat i de la necessitat en la naturalesa
4. El “principi de l’economia del pensament” i la qüestió de la “unitat del món”
CAPÍTOL IV: ELS FILÒSOFS IDEALISTES, COM A COMPANYS D’ARMES I SUCCESSORS DE L’EMPIROCRITICISME.
1. La crítica del kantisme des de l’esquerra i des de la dreta.
2. De com s’ha burlat l’“empirosimbolista” Iushkèvitx de l’“empirocriticista” Txernov.
3. Els immanentistes, com a companys d’armes de Mach i Avenarius.
4. Cap a on es desenrotlla l’empirocriticisme?
5. L’“empiromonisme” de A. Bogdànov.
6. La “teoria dels símbols” (o dels jeroglífics) i la crítica de Helmholtz.
7. Dos classes de crítica de Dühring.
8. Com va poder agradar J. Dietzgen als filòsofs reaccionaris?
CAPÍTOL V: LA NOVÍSSIMA REVOLUCIÓ EN LES CIÈNCIES NATURALS I L’IDEALISME FILOSÒFIC.
1. La crisi de la física contemporània.
2. “La matèria ha desaparegut”.
3. És concebible el moviment sense matèria?
4. Les dos direccions de la física contemporània i l’espiritualisme anglès.
5. Les dos direccions de la física contemporània i l’idealisme alemany.
6. Les dos direccions de la física contemporània i el fideisme francès.
8. Essència i significació de l’idealisme “físic”.
CAPÍTOL VI: L’EMPIROCRITICISME I EL MATERIALISME HISTÒRIC.
1. Les excursions dels empirocriticistes alemanys al camp de les ciències socials.
2. Com corregeix i “desenrotlla” Bogdànov a Marx.
3. “Les bases de la filosofia social” de Suvórov.
4. Els partits en filosofia i els filòsofs acèfals.
5. Ernst Haeckel i Ernst Mach.
COMPLEMENT AL § I DEL CAPÍTOL IV.
Des de quina banda va abordar N. G. Txernishevski la crítica del kantisme?