|
|
Ut
Utopia
[ou-topos =
enlloc] Originalment fou el nom de l'illa fictícia de
Thomas Moore, una república atea
i comunista que descriu a la
seva novel·la de 1515, Utopia.
De llavors ençà, el mot ha designat qualsevol visió
d'una societat perfecte que fa el paper d'ideal
per un moviment
social que defensi el canvi de les condicions vigents. La
connotació d'utopia, com en el “socialisme
utòpic”, és que l'estadi ideal de la
societat que representa no té una base real
en l'actualitat
i que pot ser una idealització impossible o inassolible. El
contrari a l'utopia en aquest sentit és la condició
que ja té una base real, per bé que embrionària.
Entre les utopies que s'han imaginat al llarg de
la història hi trobem.
La República
de Plató: una idealització de la societat
esclavista amb un rígid sistema de classes.
La Utopia
comunista de Thomas Moore.
I mondi
(1552) de l'humanista Antonio Doni, La città felice
(1553) de Francesco Patrizi, Civitas Solis (1602) de
Tomasso Campanella i la científica New Atlantis
(1627) de Francis Bacon.
La utopia
cristiana de Samuel Gott a Novae Solymae libri sex
(1648).
La utopia
igualitària
de Digger,
a l'obra de Gerrard Winstanley, The Law of Freedom (1652),
i la de James Harrington a Common-Wealth of Oceana (1656)
basada en la propietat universal de la terra.
La llibertària
de Gabriel de Foigny a Terre australe connue (1676) i la
de François Fénelon a Télémaque
(1699) basada en l'exhaltació de la vida senzilla.
Louis-Sébastien Mercier a L'An
2440 (1770) anticipava la Revolució Francesa.
La de G.A. Ellis
a New Britain (1820) i la d'Étienne Cabet a Voyage
en Icarie (1840) s'ocupaven dels problemes socials dels
Estats Units, alhora que les de Bulwer-Lytton a The Coming
Race (1871) i William Morris a News from Nowhere
(1890), optaven per eliminar l'economia.
Edward Bellamy a Looking
Backward, 2000-1887 (1888) i Theodor Herzka a A Visit to
Freeland (1894) visionaven la societat socialista, mentre
H.G. Wells a Time
Machine (1895) exponia els perills de la societat de classe i
a A Modern Utopia (1905) les virtuts del socialisme.
També se n'han realitzat d'utopies.
Els projectes utòpics inclouen:
La Nova Harmonia
de Robert
Owen, fundada el 1825 era més una cooperativa que no
pas una societat comunista. Impulsà la primera llar
d'infants, la primera escola d'oficis, la primera biblioteca
pública i la primera escola pública de base
comunitària dels Estats Units.
Entre 1841 i 1859
s'establiren 28 colònies als Estats Units de seguidors de
François
Charles Fourier. Els icarians, seguidors d'Étienne
Cabet, establiren comunitats malaurades a Illinois, Missouri,
Iowa i Califòrnia, com fou el cas del metge Joan Rovira
que participà en la fundació de Nauwoo (1848).
El 1890, 500 socialistes australians
dirigits per William Lane crearen “Nova Austràlia”
a la selva paraguaia, sota uns principis socialistes, i que ha
perdurat fins l'actualitat. .
Índex de la lletra u
Índex temàtic |
Enciclopèdia del marxisme
|
|