Enciclopèdia del marxisme: índex temàtic
|
|
MuEl significat del terme mundialització o globalització és en l'actualitat matèria de discussió mundial, de forma que fóra prematur presentar-hi una definició acabada i només es provarà de fer algunes proposicions. La majoria estaria d'acord en què el procés de globalització constitueix un aspecte d'una nova fase de desenvolupament capitalista i que en afectar el domini de la producció, distribució i intercanvi, implica tota mena de canvis socials, culturals i polítics. La proporció del comerç que realitza l'intercanvi internacional no ha crescut tant com per justificar que es basi una definició en ell, però la penetració en els mercats domèstics dels països imperialistes d'uns altres productors industrials o d'informació és un fenomen nou; i la majoria estaria d'acord en que la xarxa mundial d'ordinadors i la “informatització” de la producció industrial i de serveis són factors crucials; la caiguda de la Unió Soviètica i la fi de la guerra freda són també acceptats com a part de les condicions que han donat pas a la globalització. Ulrich Beck defineix la globalització com “els processos pels quals els estats sobirans són creuats i afeblits per actors transnacionals amb diferents perspectives de poder, orientació, identitats i interelacions”. Segons Beck, el procés és irreversible degut a:
Gran part del debat sobre la globalització se centra al voltant de la viabilitat de l'estat, amb una tendència a la confrontació entre el mercat (que no para esment de les fronteres territorials) amb el govern (que sols té legitimitat dins les seves fronteres), i a l'entorn del lliure mercat i el proteccionisme. Marx i Engels ja escrigueren una clara descripció del procés el 1848: La burgesia no pot existir sense revolucionar ininterrompudament els instruments de producció i, per tant, les relacions socials. Ben al contrari, la conservació intacta de les velles formes de producció havia estat la primera condició d'existència de totes les classes industrials precedents. La transformació constant de la producció, la ininterrompuda commoció de totes les condicions socials , la inseguretat i el moviment eterns distingeixen l'època burgesa de totes les altres. Totes les condicions de vida encarnades, rovellades, amb els seus ròssecs de punts de vista i opinions esdevingudes venerables per l'edat, són dissoltes, totes les creades de nou envelleixen abans que puguin consolidar-se. Tot allò relacionat amb els estaments i l'estabilitat socials s'evapora, és profanat tot allò que era sagrat, i els homes es creuen obligats finalment a considerar amb sang freda la seva posició en la vida, les seves relacions recíproques. La necessitat d'una venda sempre més àmplia per als seus productes escampa la burgesia per tot el món. Ha de fer-se un niu arreu, arreu ha d'arrelar, arreu ha d'estrènyer relacions. La burgesia, amb l'explotació del mercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional. Les antiquíssimes indústries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia més. Són arraconades per noves indústries la introducció de les quals representa una qüestió de vida o mort per a totes les nacions industrialitzades, i per indústries que ja no elaboren més matèries primeres autòctones, sinó matèries primeres pertanyents als països més remots; els productes d'aquestes indústries no seran consumits tan solament al propi país, sinó simultàniament a tots els continents del món. Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics aïllament i autosuficiència locals i nacionals sorgeix un tràfic universal, una dependència universal de totes les nacions entre elles. I com en la producció material, així també en l'espiritual. Els productes intel·lectuals de les nacions singulars esdevenen un patrimoni comú. La unilateralitat i la limitació es fan cada dia més impossibles, i de les moltes literatures nacionals i locals es forma una literatura universal. La burgesia, amb la millora ràpida de tots els instruments de producció, amb un perfeccionament infinit de les comunicacions, també arrossega totes les nacions, les bàrbares incloses, cap a la civilització. Els preus econòmics de les seves mercaderies són l'artilleria pesada amb què enderroca totes les muralles xineses, amb què obliga a capitular l'odi més entossudit dels bàrbars a tot allò estranger. Obliga totes les nacions a adoptar les formes de producció burgeses, si no volen arruïnar-se; les obliga a introduir en el seu si l'anomenada civilització, és a dir, les obliga a fer-se burgeses. En un mot, crea un món a imatge i semblança seva. La burgesia ha sotmès el camp al domini de la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha augmentat en un grau molt elevat la població urbana respecte a la rural, i d'aquesta manera ha arrencat una part considerable de població a la idiosincràsia de la vida rural. Així com ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semibàrbars dependents dels civilitzats, els pobles pagesos dels pobles burgesos, Orient d'Occident. La burgesia elimina cada vegada més la disgregació dels mitjans de producció, de la propietat i de la població. Ha aglomerat la població, ha centralitzat els mitjans de producció 1 ha concentrat la propietat en unes poques mans. La conseqüència necessària de tot això ha estat la centralització política. Províncies independents o lligades per llaços federals molt fluixos, províncies amb interessos, lleis, governs i duanes diferents han estat unides en una nació, un govern, una llei, un interès nacional de classe, una frontera duanera. [Manifest Comunista].. La crida per una “globalització des de sota” expressa bé el punt de vista de la solidaritat i l'internationalisme en un mercat mundial capitalista. |
|