Av

Avantguarda i masses

En qualsevol moviment social hi ha una avantguarda i unes masses. D'un banda, l'avantguarda són grups de persones que són més resoltes i decidides, que estan millor organitzades i que són capaces de prendre un paper dirigent en la lluita, i de l'altra banda, les masses, són un nombre major de persones que participen en la lluita o hi estan implicades simplement per la seva posició social, però hi estan menys decidides o pitjor situades en relació a la lluita, i sols participaran en el moments decisius, que són de fet els que canvien la història.

La teoria marxista de l'avantguarda, en relació a la lluita de classes sota el capitalisme, estipula que la classe treballadora, les masses, necessita ser dirigida militantment a través de la lluita revolucionària contra el capitalisme i en la construcció del socialisme. L'avantguarda comunista està formada teòricament pels obrers més avançats que s'impliquen en les lluites directes contra l'estat capitalista, i que ocupen una posició avançada i creativa en la construcció del moviment socialista.

Història de l'avantguarda marxista: entre les primeres aplicacions mundialment conegudes de l'avantguarda marxista trobem la que es donà a la revolució russa, en la forma del partit bolxevic. Poc abans de la revolució, els bolxevics clarificaren la seva posició: «Tot el poder pels soviets». Ja que els soviets eren representants progressius de les masses russes,els bolxevics sabien que els soviets seguirien la via socialista. Poc després de l'esclat de la guerra civil, els soviets foren suprimits tant per l'exèrcit roig com pel blanc — la seva diversitat era tal que a vegades simpatitzaven amb qualsevol dels dos bàndols.

D'això sorgí la concepció estalinista d'avantguarda, on el partit actua com l'únic poder a la societat socialista — qualsevol desviació de la seva pauta de part dels soviets no seria tolerada. Això es justificà a la pràctica per la necessitat de defensar els obrers contra els exèrcits imperialista, i la creença que per a construir correctament el socialisme calien dirigents polítics ben formats, per no caure en algunes de les visions "errònies" de les masses. Teòricament aquest totalitarisme estava justificat sobre la premisa filosòfica de la veritat objectiva; que el partit és l'únic que posseeix el camí cap al "socialisme", i per tant és l'últim líder de la classe treballadora. En tant que aquesta avantguarda s'atribueix en exclusiva la promoció dels interessos de la classe treballadora, qualsevol que s'oposi als seus mètodes és un enemic de la classe treballadora — inclosos treballadors, soviets, etc — i conseqüentment és suprimit.

Índex de la lletra a

Índex temàtic | Enciclopèdia del marxisme