|
|
TrPublicació quinzenal hereva de “L'Andreuenc” (de Sant Andreu del Palomar, Barcelonès), que prengué el nom del “Treball”, l'1 de gener del 1930. Era impulsada per gent del Partit Comunista Català (PCC) tot i que no era l'òrgan oficial. Entre els col·laboradors hi hagué Jordi Arquer i Manuel Serra i Moret. Al voltant del quinzenal, que després es transformà en setmanari hi sorgí l'organització de simpatitzants Amics de Treball i l'editorial Publicacions Treball. Amadeu Bernadó n'esdevingué el director. A la fi del 1930 esclatà una crisi, ja que mentre el sector majoritari defensava la fusió amb la Federació Comunista Catalanobalear i la creació del Bloc Obrer i Camperol, el sector proper a Treball se'n separà i creà Treball-Tendència. El setmanari es publicà per darrera vegada el 13 de desembre i el col·lectiu Treball-Tendència, encapçalat per Bernadó, s'integrà el 1932 al Partit Comunista de Catalunya (PCC). Publicació diària que nasqué el 21 de juliol del 1936, editada pel comitè d'enllaç dels quatre partits que el dia 22 de juliol es fusionaren en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i successora del setmanari “Justícia Social-Octubre”. Com “diari dels treballadors de la ciutat i del camp” era l'òrgan central del PSUC. El 25 de gener del 1936 es publicà el darrer número de la primera època, ja que l'endemà, Barcelona era ocupada per les tropes feixistes. El 1942 reaparegué, i a partir del 1943 s'edità a l'interior. El 1947, el seu director Joaquim Puig fou empresonat pel règim feixista que l'afusellà el 1949. L'abril del 1977, com a setmanari, ja es va pdoer publica legalment. L'any 2001, en el procés de “cessió de sobirania” del PSUC cap a Iniciativa per Catalunya, Treball es convertí en publicació d'aquesta federació. El 1896 començà a militar en el moviment revolucionari, i a partir del 1902 col·laborà amb Lenin a Iskra. El 1903, en mig del debat organitzatiu del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), s'arrenglerà als menxevics, front les tesis centralistes de Lenin. Trencà amb els menxevics el 1904 per la tendència reformista d'aquests, però durant els anys següents esmerçà esforços per reunificar el partit. Durant la revolució del 1905, fou el màxim dirigent del Soviet de Sankt Petersburg, i a partir d'aquesta experiència desenvolupà la teoria de la revolució permanent. El 1915 fou l'autor del manifest que signaren a Zimmerwald els socialdemòcrates contraris a la guerra imperialista. El 1917 Trockij s'uní al Partit Bolxevic i es convertí en membre del Comitè Central. Des d'aquestes posicions fou una de les persones claus en l'organització de la revolució d'octubre. El primer càrrec de Trockij en el govern de la R.S.F.S.R. fou el de comissari d'afers exteriors. El 1918 esdevingué comissari de guerra, organitzà l'Exèrcit Vermell i el dirigí cap a la victòria en mig de la guerra civil i de la intervenció imperialista. El 1923 Trockij formà l'Oposició d'Esquerres des d'on va combatre l'onada reaccionària que escombrà la Unió Soviètica. L'oposició no tingué èxit, i Trockij fou expulsat del Partit Comunista i de la Comtintern, i el 1927 s'exilià a Turquia. El 1933 renuncià als intents de reformar la Comintern i cridà a la creació d'una nova internacional, que finalment es produí el 1938. Després d'això fou víctima de diversos atemptats estalinistes, i el 1940 fou assassinat per Ramon Mercader. Veieu el Leon Trotsky Internet Archive (LIA) i la versió catalana (en construcció). |
|