Publicat a «Justícia Social-Octubre», n. 1., el 3 de juliol del 1936.
El Partit Unic del Proletariat lliura als treballadors el seu programa de construcció d'una Catalunya Socialista.
El P.U. del P. de Catalunya, per a la lliure discussió i aprovació al Congrés de fusió, raona l'abast humà, social, econòmic, polític, cultural, ètic, del seu programa i, conscient de la pròpia força, proclama la seva voluntat de realitzar-lo íntegrament.
Per a la realització total del programa, el P.U. del P. propugna l'enderrocament del Poder de la burgesia i l'establiment de la dictadura del proletariat.
Sense aquesta premissa prèvia, el P.U. del P. no podria resoldre tots els punts del seu programa, car li ho impedirien les dificultats i imperfeccions inevitables quan un tot orgànic, harmònic, perd l'estructura i s'esmicola, i la seva transcendència història seria reduïda a la mínima expressió.
Per tant, el P.U. del P. ha de proposar-se com a objectiu permanent de la seva acció i del treball dels seus militants l'establiment, de manera transitòria, de la dictadura del proletariat.
* * *
La tàctica a emprar en la lluita per la conquesta del Poder ha d'ésser una conseqüència de l'experiència pròpia i aliena, del valor real de la pròpia organització, de les característiques del país on s'actua, de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques interiors i exteriors i de la personalitat jurídica de Catalunya.
La suma d'aquests factors, considerada objectivament, determinarà la tàctica a emprar pel P.U. del P. en el curs de les lluites per tal de conduir la classe obrera a la presa del Poder.
* * *
D'acord amb l'experiència viscuda, especialment després de la postguerra, el P.U. del P. rebutja la tàctica sistemàticament reformista, car la política de reformes, en tant que reformes, només pot millorar passatgerament la vida actual del proletariat, sense destruir els ressorts fonamentals del Poder i de l'estructura capitalistes.
El P.U. del P. rebutja també la tàctica sistemàticament insurreccional, putschista, i la condemna com a concepció infantil de revolucionarisme proletari, que en el fons enforteix la burgesia malversant les forces del proletariat organitzat o sacrificant la selecció dels seus militants i perllongant el domini capitalista en proporcionar-li derrotes constants del proletariat.
El P.U. del P. considera consignes i principis contrarevolucionaris els del reformisme, quan creu possible la construcció progressiva i pacífica del Socialisme a l'interior de l'estructura capitalista i de l'aventurerisme insurreccionalista, quan afirma que a més misèria del proletariat més possibilitats d'acció revolucionària.
* * *
El P.U. del P. denuncia la demagògia com un dels pitjors perills del proletariat. Són demagogs, en la lluita de classes, els qui anuncien actes que no poden realitzar.
El P.U. del P. no ha de prometre allò que no pugui fer i s'imposa el deure de no enganyar la classe treballadora. Bo i mantenint en tot moment la seva independència enfront de la burgesia, ha de parlar sempre als treballadors el llenguatge de la lleialta i de l'honestedat. Ha d'ésser el que la pròpia força li permeti d'ésser.
La pròpia força és amidada pel nombre de militants i d'organitzacions, per l'esperit combatiu dels militants, per la quantitat i el dinamisme de les seves joventuts, per la influència efectiva en el moviment sindical, en les entitats mutuals, de cultura i d'esbarjo obreres i en el domini de l'economia proletària, la cooperació, així com per la influència del Partit en les àmplies masses treballadores i la seva capacitat per a mobilitzar-les.
El P.U. del P., per tant, ha de penetrar al camp per mitjà de l'organització econòmico-col·lectiva dels productors i assegurar-se l'adhesió de la gran massa pagesa amb la demostració clara de la superioritat de l'economia socialista sobre l'economia capitalista. I ha d'aprofitar les inevitables contradiccions dels partits petitburgesos en el poder, la seva pregona impotència per a satisfer les necessitats elementals dels treballadors, la seva oposició doctrinària a l'emancipació integral del proletariat per apartar-lo dels seus rengles i portar-lo al moviment socialista.
* * *
El P.U. del P. reconeix que és la Internacional Comunista l'única Internacional que interpreta justament les ànsies del Proletariat mundial. Adaptarà la seva tàctica a la situació política i econòmica de Catalunya, d'Espanya i del moviment revolucionari internacional.
Els perills de guerra, en aquest període final del capitalisme, són constants per la brutalitat del feixisme provocador i per les contradiccions inguaribles del règim. A la guerra imperialista, el P.U. del P., solidari del proletariat internacional, ha d'oposar-hi la revolució social. Contra la guerra capitalista ha de desfermar la guerra civil que anorreï la burgesia i, establint el Poder dels obrers i pagesos, sigui l'inici d'una Societat sense classes.
El P.U. del P. es pronuncia per la defensa decidida de la U.R.S.S. i de la seva justa política de pau.
El P.U. del P. declara tasca d'urgència permanent l'organització i l'ajut a la Joventut per convertir-la en una àmplia organització de la nova generació, i l'organització de grups combatents, preparats psicològicament i materialment per a la lluita decisiva en la conjuntura que fatalment oferiran les rivalitats i la desesperació del capitalisme internacional.
* * *
El P.U. del P. desenvolupa la seva acció en un país que no gaudeix d'independència política. Les llibertats de Catalunya són limitades. Les seves iniciatives legislatives no poden ultrapassar les fites posades per la Constitució i l'Estatut exterior. Les seves facultats executives es refereixen a lleis i atribucions de la República, emmarcades en normes generals que l'Estatut pot dictar àdhuc contra la voluntat del nostre país. Catalunya és un país autònom, no independent.
En el període immediat, el P.U. del P. ha de recollir totes les ànsies d'emancipació nacional del poble català i endegar-les per tal d'assolir l'eixamplament ràpid de l'Estatut, convertint en llei l'Estatut plebiscitat pel poble català i aconseguir plenes facultrats de desenvolupament interior en el que fa referència al principi expropiatori dels mitjans de producció, canvi i distribució escrit en la Constitució de la República, i arribar amb una actuació conjunta i solidària amb els treballadors i les masses populars d'Espanya a la proclamació de la Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques, que significarà el reconeixement íntegre de la nacionalitat de Catalunya i dels altres pobles ibèrics.
Mentre aquesta acció política faci la seva via, el P.U. del P., que no pot renunciar a la seva voluntat creadora d'acord amb la realitat política, social i econòmica, realitzarà el seu programa per a l'organització de la pagesia i per a l'expansió del cooperativisme de consum i de producció. Una i altra acció, amb les facultats actuals estatutàries i tenint el poder polític el Partit Unic del Proletariat, permetran la socialització parcial de l'economia catalana i cavar ben a fons i indestructiblement els fonaments de la futura República Socialista de Catalunya.
* * *
El P.U. del P., per dur el Proletariat a la presa del Poder, accepta tots els mitjans de lluita. Seguirà els camins legal, semilegal, insurreccional, segons que les circumstàncies i possibilitats d'èxit aconsellin.
En la lluita legal i semilega el Partit U. del P. té la iniciativa i completa llibertat de moviments. En la lluita insurreccional, necessàriament ha de seguir una marxa paral·lela a la del proletariat espanyol.
Les característiques de la lluita a Catalunya i la seva dependència del Poder central plantegen la necessitat de mancomunar la nostra acció amb la dels treballadors de les altres nacionalitats ibèriques en lluita per llur propi alliberament. Si en l'acció conjunta el moviment fos vençut fora de Catalunya, el Partit Unic del Proletariat proclamarà la independència política del nostre país, constituint-lo República Socialista federada econòmicament a l'U.R.S.S. No podent, però, renunciar en cap cas a la pròpia acció, si el paral·lelisme insurreccional no es produís i al Poder de la República es consolidés el feixisme, el Partit Unic del Proletariat treballarà per la independència política de Catalunya i per constituir-la República Socialista federada econòmicament a l'URSS. Aquelles mateixes característiques del fet nacional en l'actual situació presentaran en diverses ocasions la necessitat d'emprendre accions conjuntes amb sectors nacionalistes i alguns d'ells pertanyents a la burgesia, amb els quals el P.U. del P. podrà i haurà de mancomunar els esforços per a objectius coincidents, sense minva, però, de la pròpia independència en tant que Partit de classe al servei dels obrers i pagesos de la nostra terra.
* * *
El P.U. del P. declara que la Revolució no triomfa amb el fet material de la victòria sobre la burgesia, sinó en la continuïtat de la seva tasca transformadora. Assolit el Poder polític del Proletariat, tindrà el deure ineludible d'organtizar el seu manteniment i la defensa de la revolució. Per tant, propugna l'establiment de la dictadura del proletariat.
La dictadura del proletariat serà mantinguda mentre la República Socialista Catalana no estigui consolidada i la socialització realitzada.
El P.U. del P. afirma que la més ferma garantia d'èxit en la lluita per la conquesta del Poder és la disciplina dels militants. Cada membre del Partit i de la Joventut és un soldat de la gran causa proletària. En la vida interna del Partit, els militants tenen la més àmplia llibertat de crítica, de control i d'iniciativa d'acord amb les normes del Centralisme Democràtic en què ha de basar-se el Partit U. del P. i que ha d'assegurar-li una voluntat i una sola línia d'acció. En la vida exterior, davant el simpatitzant, l'indiferent, l'enemic, els militants s'abstindran d'actes i comentaris nocius al prestigi del moviment i defensaran sistemàticament tots els acords, les decisions, els fets, la conducta, l'eficàcia, la capacitat, dels Congressos, dels organismes directrius i dels companys representatius en els organismes estatals, sindicals, cooperatius, mutuals, culturals i de tota mena. La unitat en l'acció és la llei del militant del Partit i de la Joventut en tots els ordres d'activitat. El PU del P considerarà indisciplina greu l'oposició entre companys en l'actuació externa o portada a d'altres camps pel Partit.
* * *
El P.U. del P., conscient de la pròpia força, segur de l'esperit combatiu dels seus militants, convençut de la progressiva maduresa classista dels treballadors de Catalunya, va a la presa del Poder per la classe obrera i, establint de manera transitòria de la dictadura del proletariat, construirà la Catalunya Socialista, sense explotats ni explotadors, sense classes.
Nota: El nom de «Partit Unic del Proletariat» és provisional, mentre el Congrés de Fusió no acordi el veritable nom que en definitiva haurà de tenir el Partit que resulti de la fusió.