19 de juliol del 1936
Comunicat del Comitè Executiu del POUM.
El poble ha votat l’Amnistia. L’ha votada amb decisió, amb esperit unànim des de les terres catalanes a Galícia i Andalusia. La manifestació de voluntat popular no ha pogut ésser més concloent.
I bé. Ara venen els legalismes, i es vol que «en virtut del article tal o qual» de la Constitució, l’Amnistia no tingui lloc fins a després de reunir-se el Parlament.
Es comença en 1936 exactament que en 1931. El Parlament és col·locat damunt de les masses treballadores. Es tracta novament de fer passar els anhels del poble per la màquina complicada de les lleis, del burocratisme, per tal de frenar, d’asfixiar el veritable esperit revolucionari del poble.
L’Aministia ja ha estat decretada pel poble i cal complir la voluntat del país.
Són inacceptables, des de tots els punts de vista, les raons que s’exposen per a justificar el retard de l’alliberament dels 30.000 presos. No es pot permetre de cap de les maneres que el paper timbrat pugui més que el clam general que s’ha manifestat l’últim diumenge.
Les eleccions del 16 de febrer han estat, com les del 12 d’abril de l’any 1931, unes eleccions de caràcter revolucionari.
Es que en 1931, després de guanyar les eleccions, s’esperà que «legalment» es fes el canvi de monarquia per la República? No tingué lloc una acció extra-legal aprovada ja previament pels resultats electorals?
Per quin motiu ara, doncs, s’ha de permetre que els 30.000 germans nostres segueixin sofrint dies i dies als presiris?
Això seria un crim monstruós. Es comprèn que la reacció tingués tancades les portes de les presons; però fóra incomprensible, en canvi, que aqueixes portes continuesin tancades després dels resultats electorals del diumenge. Els milions de persones que han votat per l’Aministia quedarien decebuts i tendrien perfecte dret a desconfiar dels homes que ara, davant d’un triomf tan clamorós, s’ofeguen dins d’un vas d’aigua.
A Cartagena, a València, a Burgos, a altres indrets d’Espanya s’ha produït assalts de les presons i «plantes». Tot això està plenament justificat.
Si l’alliberació no te lloc immediatament, aquesta protesta s’agrandirà progresivament i és molt possible que tinguin lloc topades violentes, com ja ha succeït a San Miguel de los Reyes.
Cal alliberar els presos.
L’aministia ha estat concedida pel poble.
Les portes de les presons han d’ésser obertes de bat a bat sense esperar ni un moment.
La classe obrera ho exigeix i ho aconseguirà.
Companys! Estigueu amatents a les consignes que el nostre Partit us doni per tal que l’aspiració unànime de les masses populars es converteixi en una realitat!
Visca la llibertat immediata dels 30.000 empresonats!
Pel P.O.U.M. – El Comitè Executiu
Barcelona, 19 de febrer de 1936