Lo

Gregorio López Raimundo (Tauste, Aragó, 1914 - Barcelona, 17.11.2007)

Polític. El 1931 passà a Barcelona amb part de la seva família. El 1934 ingressà a les Juventudes Socialistas del Partido Socialista Obrero Español (PSOE). El 1936 es crearen al Principat les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), com a organització unitària de socialistes i comunistes, que després també es plasmà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En esclatar la guerra, fou comissari polític al front d'Aragó, fins l'afonament d'aquest front. El 1939 s'exilià a França. El 1947 tornà a Barcelona, on destacà en l'organització de la "vaga dels tramvies" de 1951, arran de la qual fou empresonat. El 1954 fou alliberat i expulsat de l'estat espanyol. Casat amb Teresa Pàmies, usà en la vida qüotidiana el cognom de la seva dona, que és el que porten els fills de la parella. El 1956 tornà al Principat, per fer-se càrrec de l'organització "interior" del PSUC. El 1965 fou nomenat secretari general del partit, i des d'aquest càrrec defensà les tesis eurocomunistes que Santiago Carrillo difonia des de la direcció del Partido Comunista de España (PCE). Diputat a les Corts Espanyoles (1977-86). El 1977 deixà la secretaria general per ocupar el càrrec de president. El daltabaix electoral patit pel PSUC provocà el triomf dels prosoviètics al V Congrés del Partit (1981), i López Raimundo fou succeït per Pere Ardiaca. Gràcies al suport dels eurocomunistes del PCE es capgirà la situació, i en el VI Congrés (març del 1982) tornà a la presidència, que ja deixà al VII Congrés (març del 1985). Fou elegit diputat al Congrés de Madrid el 1977, el 1979 i el 1982. El 1998 s'esdevení una nova escissió al si del PSUC, i López Raimundo s'alineà amb la facció que constituí el PSUC-viu. Entre les seves obres: Escrits. 50 anys d'acció (1947-1988) (1989) i Primera clandestinidad (1993).

Index de la lletra l

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia