|
DiJoseph Dietzgen (Blankenberg, Alemanya, 1828-Xicago, 1888) Assaonador de pells de professió, el seu interès per la filosofia el va dur aviat a una formació autodidacta. Inicialment atret pel materialisme ateu de Feuerbach, el va combinar amb la dialèctica hegeliana. Només després de descobrir aquest materialisme dialèctic va conèixer l'obra de Marx i Engels, dels quals va esdevindre aviat partidari teòric i pràctic. Arran de la seva participació en la Revolució de 1848, va haver d'exiliar-se als Estats Units, on va viure entre 1849 i el 1851, i de nou entre el 1859 i el 1861. Entre el 1864 i el 1868 va viure a Rússia, on es va fer càrrec d'una assaonador estatal. Els esforços de teòrics de Dietzgen se centraren en la teoria del coneixement. Dietzgen defensà la consciència com un producte ideal de la matèria (l'universum, quelcom que existeix i es mou eternament) i que l'ésser natural i social és el contingut de la consciència. La cognició, tant en la forma sensorial com abstracta, és un moviment des de la veritat relativa a l'absoluta, de forma que la cognició és una imatge del món verificada per les experiències de la persona. Arran de la publicació d'un article sobre el futur de la socialdemocràcia fou empresonat durant tres mesos (1878). El 1884 emigrà definitivament als Estats Units, per viure primer a Nova York i, a partir de 1886, a Xicago, on fou editor del Arbeiterzeitung. Consulteu el Joseph Dietzgen Archiv i la seva versió catalana (en construcció). Sociòloga i política nord-americana. Es doctorà en la University of California, Los Angeles. Fou professora de sociologia a la University of Chicago. El febrer del 1969 la universitat decidí no renovar-li el contracte, i els seus estudiants protestaren aquesta decisió. Passà després a la McGill University de Montreal. El 1974 decidí abandonar la universitat, i el mes d'agost a San Francisco liderà la fundació del Workers Party for Proletarian Socialism. El 1976 assumí la secretaria general del partit. El 1984, el partit adoptà el nom de Democratic Workers Party per dissoldre's el 1987. Vegeu el Marlene Dixon Archive of Works i la seua versió catalana (en construcció) |
|