EL món, que ara ben generalment concedeix a Lenin gran destresa política, no és plenament conscient de l’abast del seu talent. Quin altre home podria haver aconseguit, sota la tensió de l’hora, haver mantingut el control de la política de la gran Rússia, Ucraïna, la República de l’Extrem Orient i fins i tot de Xina? I no tan sols guia els destins d’aquestes repúbliques, sinó que subordina els homes que hi ha al capdavant. Així consolida Rússia. A Moscou, la gent creu que Lenin un dia durà els estats bàltics de nou dins de la federació soviètica.
Christian Rakovsky, president d’Ucraïna, mai no arriba a cap decisió important sense consultar Lenin. Rakovsky és una personalitat interessant i un home l’estel del qual ascendeix. Sens dubte és un dels homes més forts de Rússia, i com que Lenin li dóna suport, hauria d’anar lluny.
Rakovsky nasqué a la petita ciutat búlgara de Kotel. La seua família és una de les més ben conegudes de tots els Balcans. El nom de Rakovsky s’enfila per la història i les lluites revolucionàries dels Balcans.
Expulsat del col·legi per activitats revolucionàries, el jove Rakovsky anà a Ginebra el 1890 i s’uní al Partit Socialdemòcrata Rus. El 1892 fou arrestat a Ginebra per un encontre amb un agent provocador; fou expulsat de Berlín el mateix any per participar en el moviment obrer alemany.
Després d’alguna dificultat se li permeté romandre a França, on dugué a terme els estudis. Es graduà en un col·legi mèdic francès el 1897 i tornà a Bulgària.
Dos anys més tard publicà un gran volum històric titulat «La política russa a l’Est». També escrigué el que es considerà una brillant dissertació sobre criminologia i degeneració.
Rakovsky anà a Rússia el 1900, però fou immediatament arrestat i expulsat per la policia del tsar. Tornà a Alemanya i hi escrigué el seu llibre més ben conegut, «La França d’avui», que fou publicat sota el pseudònim d’Insarov.
Poc després d’haver completat aquest llibre ingressà en la facultat de dret de la Universitat de París, però era tan interessat en la revolució russa que abandonà la seua posició després d’un any i retornà a Rússia, tan sols per ésser expulsat promptament.
Organitzà el Partit Socialista a Romania el 1904 i el 1907 fou arrestat arran d’un aixecament camperol. Li privaren de tot dret polític, l’exiliaren i li prohibiren de tornar mai a Romania. Però tenia un seguiment tan gran i decidit i tingueren lloc tants importants avalots que el govern s’avergonyí prou com per dur a terme aquesta decisió. En un avalot a Bucarest més de cinquanta persones foren mortes. El 1912 fou rehabilitat, la qual cosa es considerà una gran victòria per al dirigent obrer romanès.
Rakovsky és un publicista habitual; en el curs de la seua carrera ha fundat deu diaris.
Durant la guerra fou tan actiu en la seua propaganda antibèl·lica que l’empresonaren a Romania, però els primers dies de la revolució del 1917 li retornaren la llibertat quan la guarnició russa de Jassy decidí per iniciativa pròpia alliberar tots els presos polítics.
No era popular entre el govern provisional i, tement la seua influència, Burstev sol·licità la seua detenció en una nota a Terestxendo i en un telegrama a Kerenski. En saber d’aquest ordre, se n’anà a Suècia i era a Estocolm en temps del colp d’estat bolxevic.
El 1919 fou elegit cap d’Ucraïna per decisió del Tercer Congrés de Soviets Ucraïnesos. Dic «cap» perquè és actualment premier, president i ministre d’afers exteriors així com membre del Comitè Executiu de la Tercera Internacional a Moscou.
Mentre jo era a Moscou Rakovsky i la seua dona passaren diverses setmanes en la casa on jo vivia. Madame Rakovsky és la mena de dona que afegeix varietat interessant i irresistible a la influència anivelladora de la revolució. És una princesa, parla francès en preferència al rus segons la manera de l’antiga aristocràcia russa, i encara usa una lorgnette. És una comunista entusiasta. Tot al voltant seu és encantador, distingit i eminentment exclusiu! Sempre acompanya el seu marit on va, és present en totes les entrevistes, i hom pot dir per la forma que ell n’escolta les opinions que concedeix un valor particular a l’assessorament d’ella.
Rakovsky mateix és en manera i aparença més com un diplomàtic del Vell Món que un revolucionari. Però malgrat la seua suavitat té la capacitat de Lenin d’encarar les situacions de front. En una ocasió em va oferir una afirmació tan franca sobre les condicions d’Ucraïna que per comptes d’anar a cablejar-me amb el meu diari fou oficialment llençat a la paperera per Txitxerin.