Aleksandr Parvus
2 de desembre del 1905
Text redactat per Aleksandr Parvus el novembre del 1905, adoptat pel Soviet de Diputats Obrers de Petrograd, i publicat el 2 de desembre del 1905
“El govern arriba a la fallida. Ha fet del país un munt de runes, l’ha sembrat de cadàvers. Exhaurits, famolencs, els camperols ja no estan en situació de pagar els impostos. El govern s’ha servit dels diners del poble per a obrir crèdits als propietaris. Ara no sap què fer amb les propietats que li serveixen de garanties. Els tallers i les fàbriques no funcionen. Manca el treball. Per tot arreu veiem el marasme comercial. El govern ha emprat el capital dels emprèstits estrangers en construir ferrocarrils, una flota, fortaleses, em fer provisió d’armes. En esgotar-se les fonts estrangeres, les comandes de l’estat ja no es reben. El comerciant, el gran proveïdor, l’empresari, el fabricant que han agafat el costum d’enriquir-se a costa de l’estat, són privats dels seus beneficis i tanquen els seus despatxos i les seues fàbriques. Les fallides se succeeixen i es multipliquen. Els bancs s’enfonsen. Totes les operacions comercials s’han restringit fins a l’últim límit.
La lluita del govern contra la revolució suscita pertorbacions incessants. Ningú està segur de l’endemà.
El capital estranger passa en sentit contrari la frontera. El capital ‘purament rus’ també s’amaga en els bancs estrangers. Els rics venen els seus béns i emigren. Les aus de rapinya fugen del país, emportant-se allò que és del poble.
Des de fa temps, el govern gasta tots els ingressos de l’estat en mantenir l’exèrcit i la flota. No hi ha escoles. Les carreteres estan en un estat espantós. Tot i això, manquen els diners, fins i tot per a l’alimentació del soldat. La guerra ens ha fornit la derrota, en part perquè no teníem municions. En tot el país, són assenyalades sublevacions de l’exèrcit reduït a la misèria i famolenc.
L’economia de les vies fèrries està obstaculitzada pel fang; gran nombre de línies han estat devastades pel govern. Per a reconstituir l’economia dels ferrocarrils,
caldran centenars i centenars de milions
El govern ha dilapidat les caixes d’estalvi i ha fet ús dels fons dipositats per al sosteniment dels bancs privats i d’empreses industrials que, ben sovint, són absolutament dubtoses. Amb el capital del petit estalvi, juga a la borsa, exposant els fons a riscos quotidians.
La reserva d’or del Banc de l’Estat és insignificant en relació amb les exigències que creen els emprèstits governamentals i les necessitats del moviment comercial. Aquesta reserva serà reduïda a pols si s’exigeix en totes les operacions que el paper siga canviat contra moneda d’or.
Aprofitant que les finances no tenen cap control, el govern acordà temps enrere emprèstits que sobrepassaven en molt la solvència del país. Mitjançant nous emprèstits, paga els interessos dels precedents.
El govern, d’any en any, estableix un pressupost fictici d’ingressos i despeses, declarant aquests com aquells per davall del seu import real, a la seua voluntat, acusant una plusvàlua en lloc del dèficit anual. Els funcionaris no controlats dilapiden el Tresor, ja prou esgotat.
Només una Assemblea Constituent pot posar fi a aquest saqueig de la Hisenda, després d’haver derrocat l’autocràcia. L’assemblea sotmetrà a una investigació rigorosa les finances de l’estat i establirà un pressupost detallat, clar, exacte i verificat dels ingressos i les despeses públiques.
El temor del control popular que revelaria al món sencer la incapacitat financera del govern, força a aquest a fixar sempre per a més tard la convocatòria dels representants populars.
La fallida financera de l’estat procedeix de l’autocràcia, de la mateixa manera que la seua fallida militar. Els representants del poble no tindran primer com a tasca més que pagar com més aviat millor els deutes.
Tractant de defensar el seu règim amb malversacions, el govern força al poble a portar a terme contra ell una lluita a mort. En aquesta guerra, centenars i milers de ciutadans pereixen o s’arruïnen; la producció, el comerç i les vies de comunicació són destruïts de dalt a baix.
No hi ha més que una sortida: cal derrocar el govern, arrabassar-li les seues últimes forces. És necessari tancar l’última font d’on extreu la seua existència: els ingressos fiscals. Açò és necessari no sols per a l’emancipació política i econòmica del país, sinó, en particular, per a la posada en ordre de l’economia financera de l’estat.
En conseqüència, diem que:
- No s’efectuarà cap lliurament de diners per rescat de terres ni cap pagament a les caixes de l’estat. S’exigirà, en totes les operacions, com a pagament de salaris i contractes, moneda d’or, i quan es tracte d’una suma de menys de cinc rubles, es reclamarà moneda comptant.
- Es retiraran els dipòsits fets en les caixes d’estalvi i en el Banc de l’Estat, exigint el reembossament íntegre.
- L’autocràcia mai ha gaudit de la confiança del poble i no estava de cap manera basada en ella.
- Actualment, el govern es condueix amb el seu propi estat com en país conquerit.
Per aquestes raons decidim no tolerar el pagament dels deutes sobre tots els emprèstits que el govern del tsar ha concertat mentre portava a terme una guerra oberta contra tot el poble.
El Soviet de Diputats Obrers;
El Comitè Principal de la Unió Panrussa de Camperols;
El Comitè Central i la Comissió d’Organització del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus;
El Comitè Central del Partit Socialista Revolucionari;
El Comitè Central del Partit Socialista Polonès”.