Lenín, Stalín i Bukharín
Traducció, Introducció i notes de Jordi Arquer
LA U. R. S. S., LA MES GRAN TEMPTATIVA DE SOLUCIO DE LA QÜESTIÓ NACIONAL SOTA EL REGIM DE LA DICTADURA DEL PROLETARIAT
Manuilsky, parlant al Cinquè Congrés mundial, digué :
Passo ara la darrera part, la Unió de les Repúbliques Socialistes dels Soviets, formada en l’interval entre el IV i el V Congrés. Sabeu que, des del punt de vista nacional, Rússia és encara més complexa que l’antic Imperi austro-hongarès. Àustria-Hongria només comptava 11 nacionalitats, Rússia en té més de 100, grans i petites, disseminades sobre l’immens territori de l’antic imperi dels tsars. Resoldre la qüestió nacional en tals condicions fou extremadament difícil. La nostra solució servirà de lliçó a tots els nostres camarades de l’estranger [17].
Una altra dificultat consistia en el fet que el proletariat era sobretot rus, mentre que la massa camperola era en gran part de nacionalitats diferents. La U. R. S. S. compta prop de 69 milions de russos i 65 milions d’habitants d’altres nacionalitats. El nostre primer objectiu ha estat d’establir el llaç d’unió entre els tres milions de proletaris russos i la gran massa pagesa heterogènia.
Finalment, aquesta massa heterogènia es trobava en graus diferents de desenvolupament econòmic. Nosaltres tenim d’una part grans centres industrials, i de l’altra, 10.000.000 de nòmades. I no és pas suficient de proclamar la igualtat formal dels pobles. Això no hauria tingut més resultats pràctics que la proclamació de la igualtat per la Revolució francesa. Nosaltres volem una igualtat econòmica efectiva, sota la garantia del desenvolupament normal dels pobles que formen part de la nostra República obrera i pagesa. És una tasca que nosaltres havíem de resoldre amb les nostres forces, amb recursos econòmics molt limitats.
Lenín ha dit que Rússia, per la seva situació geogràfica, és un pont natura entre Àsia i Europa. És veritat. La nostra revolució té una doble fesomia. Ha actuat sobre el proletariat europeu; li ha fet tornar a tenir confiança en ell mateix i li ha fet albirar la possibilitat de conquistar el poder. Però la seva influència no ha estat menor en els pobles d’Orient. Kautsky, després de la revolució de 1905-1906, havia predit que la Revolució russa desvetllaria els pobles d’Orient a la vida nacional. Després de la Revolució d’octubre la Rússia soviètica ha esdevingut el punt d’atracció de tots els pobles d’Orient. Això obliga el Partit comunista i el proletariat rus a justificar les esperances dels pobles orientals. Nosaltres comprenem molt bé que dintre la situació actual, voltats d’Estats capitalistes no hauríem aconseguit de mantenir la independència de les Repúbliques Soviètiques si no haguéssim format un front únic revolucionari entre els pobles oprimits i el proletariat rus, un front únic que anés de la mar Bàltica a les planes llunyanes de l’Àsia. No és pas sense intenció que la “Vendée” [18] russa havia elegit les províncies llunyanes de l’antic imperi per atacar el proletariat victoriós de Moscú i Leningrad. Però la simpatia de les poblacions de totes aquestes províncies ens ha permès de vèncer els cabdills contrarevolucionaris Dutov, Lemenov, Koltxak, Denikín. El renegat Pau Levi pot ironitzar tant com li plagui sobre el comunisme baixkir i kalmuk [19]. No fa més que manifestar així els seus instints colonitzadors.
Gràcies a dos mètodes hem reeixit a realitzar aquesta fraternal unió de les nostres nacionalitats.
Primerament, hem reconegut sense reserves el dret que té cada poble de disposar d’ell mateix i fins de separar-se del règim soviètic. La proclamació d’aquest principi ens ha permès de paralitzar el nacionalisme dels pobles abans oprimits pel tsarisme i d’afeblir al mateix temps la influència dels partits petit-burgesos que aprofitaven els odis nacionals per a semblar la desconfiança.
Un article remarcable de la nostra Constitució permet a cada nacionalitat adherida a la U. R. S. S. de sortir-ne en qualsevol moment [20]. Aquest dret no és limitat per cap formalitat; es realitza per un acte unilateral del membre adherent. Els professors de dret constitucional burgès no ho comprenen. En un estudi sobre el caràcter jurídic de la nostra Unió obrera i pagesa, Miliukov diu que el nostre Estat no és una persona jurídica, a causa de l’absència de tot element de coerció i que, per tant, no pot contreure cap compromís de caràcter internacional. Miliukov es pensava que aquest anàlisi jurídic faria sensació entre els Estats burgesos i impediria el reconeixement de la U. R. S. S. Doncs bé, camarada, és justament aquesta absència de tota coerció el que fa tan forta la nostra influència moral sobre els pobles adherits a la U. R. S. S.
Després hem aplegat els principals elements de les nostres riqueses i dels nostres recursos naturals propietat comuna que pertany a tots els pobles de la U. R. S. S. La teoria burgesa ha pres de l’Estat modern la concepció de la propietat privada. Segons el dret burgès, totes les riqueses són propietat de la població que viu damunt elles. És natural que, en aquestes condicions, les qüestions de vies marítimes, de ports, de fronteres, de duanes, prenen una importància decisiva i esdevenen motiu de conflictes armats. La Unió soviètica ha creat una teoria nova on la qüestió de les fronteres no té més que una importància accessòria. En la nostra Unió soviètica, l’habitant de Murmansk té els mateixos drets sobre els ports de la mar Negra, sobre la conca del Donetz, que el camperol de Poltava i el miner del Donetz; i els habitants d’Odessa i del Donetz tenen els mateixos drets sobre les mines d’or de Sibèria que el pagès siberià i el nòmada del Turquestan. Les fronteres entre els Estats adherits a la U. R. S. S. només tenen una importància administrativa i no poden ésser objecte de cap conflicte.
La formació de la nostra Unió Soviètica pot ésser un mitjà poderós de propaganda per als nostres Partits europeus; els permet d’oposar la solució soviètica de la qüestió al mètode burgès. Per això la nostra pràctica ha d’ésser objecte de l’atenció de tot el proletariat europeu. Amb aquesta observació general acabaré. (V Congrés mundial. Report de Manuilsky sobre la qüestió nacional i colonial.)
Notes
No comptem ací els nombrosos governs administrats directament, escampats per tota la U. R. S. S.
[20] Heus ací tot el que el Poder dels Soviets ha legislat sobre aquesta qüestió: